lost and delirious

bueno ya tocaba una foto de esta mujer y yo...
aix... mi tita rasputina como la echo de menos!!!


_________________________________

Eres el amor de mi vida, eres la persona que ha llenado mis dias, con la que siempre me he imaginado mi vida. Nunca pense que pudiese querer a alguien que no fueses tu...
Y llegaste... y me enseñaste que la felicidad puede estar en instantes tan pequeños pero tan intensos como una mariposa de Vietnam. Y sé que querer no puede ser un error aunque sí causa un gran dolor...




JOCS ENTRE LA VIDA I LA MORT:

La Dama de la Vida i la Dama de la Mort,
durant tota l'eternitat, als escacs estant jugant;
enfrontant-se amb tots els mitjans es pot:
l'astúcia, l'engany, la picardia; sembpre barallant.

Blanques robes de dama de ka Vida llueix;
túniques negres la dama de la Mort vesteix;
sota les ordres de la Vida, l'exèrcit blanc competeix;
sota les ordres de la Mort, les negres serveixen.

Ara, la Vida la partida està iniciant,
i sempre la Mort intenta guanyar,
esgrimint armes per a la Vida humiliar
però la Dama Blanca semprea l'acaba derrotant.

La Dama de la Mort, rabiosa i irada
als seus obscurs dominis va retirar,
i als seus esclaus va ordenar
que una innocent ànima fos capturada.

Quan la Dama Blanca se'n va adonar,
amb la Dama de la Mort va parlar:
"Allibereu l'ànima empresonada
ja que la seva hora no era arribada."

"Dama de laVida, estimada,
aquesta ànima el meu petó ha suplicat,
senyal que la seva hora sí que era arribada,
aixó que el meu diví dret he administrat."

"Dama de la Mort, les vostres argúcies conec,
sé que només per venjança l'heu empresonada;
per això les vostres paraules mai crec;
feu que aquesta ànima sigui alliberada."

L'ànima seria el premi cobrejat d'una partida
entre la Dama de la Mort i la Dama de la Vida,
però quan aquesta partida varen finalitzar
en un empat les dues rivals van acabar.

La important partida tornaren a celebrar,
però la Vida a la Mort va guanyar;
i la Mort, totalment humiliada,
va fer que l'ànima, al món dels vius,
fos tornada.

Però en una última partida que jugaren
un important premi es disputaren:
si la Vida vencia, la Mort als viusno podria abraçar,
si la Mort guanyava, de les ànimes podria disposar.

En aquesta juguesca malaurada
el Destí va fer una mala passada:
va voler que la Dama Blanca perdés
i que la Dama Negra el premi s'endugués.

Per això, les nostres vides són de cedra,
per l'última partida que es va lliurar,
una batalla que la Vida va perdre
i que la Mort va guanyar.

Tot i que ho va fer,
les coses no queden com estan.
La Vida sempre anirà creixent,
la Mort sempre sortirà perdent.

(té un doble sentit...)


n7.. quin rotllo que foto

Sorry - only Fotolog members can leave guestbook comments.