[En la PARAFERNALIA de los días]

A les 15:41 d'avui he agafat un autobus cap a Barcelona, i en 30 minuts he arribat al destí. He baixat a la darrera parada del recorregut, com feia cada matí durant el curs passat. Però avui hi anava a la tarda, i no pas a treballar sinó a fer una visita.

He arribat a l'escola i he picat a la porta de la classe. La mestra m'ha obert i darrera la porta han aparegut 25 parells d'ulls que em miraven expectants, sorpresos, despistats o escèptics. En silenci, ningú s'atrevia a dir el meu nom o feien com qui-no-sap-què, fins que en R ha dit "però si és la C..." al mateix temps que la mestra preguntava "quina la coneix" i els menys tímids aixecaven les mans...
Però no han trigat gaire en trencar el gel. A poc a poc, s'han anat apropant a mi i ens hem anat saludant. En J i en D han vingut corrents a abraçar-me i ho han fet tan fort que encara em fa mal el cos... es nota que han crescut perquè pesaven tant... com boletes d'arròs. L'A ha fet com si res, i no ha volgut cap petó... però era d'esperar, però m'ha regalat un somriure que no té preu. L'I se m'ha acostat prudent, i amb els ulls m'ha demanat que parlés amb ell. La L m'ha preguntat per què ja no estic al cole, i el X m'ha recordat que ja no ens trobem a l'autobus. La D i la S m'han fet abraçades i m'han donat notícies sobre la seva amistat amb la H. L'A se m'ha enganxat a les cames però amb una carícia al cabell ha tornat al seu lloc. L'A m'ha ensenyat el seu dibuix i m'ha explicat alguna cosa que no he arribat a sentir perquè la P se m'ha llençat a les cames i m'ha fet caure. En M m'ha fet una broma de les seves, una gracieta irresistible i m'ha fet riure de seguida. El el X, i el D m'han somrigut des de la cadira i han somrigut quan els he tocat el nas, i el D ha fet aquells sorollets empipadors que fa sempre quan vol cridar l'atenció.
Ha estat una bonica tarda de petons, abraçades, amanyegades diverses i molts somriures. Una tarda en què he pogut veure com en 4 mesos aquestes criaturetes arriben a fer-se de grans! És impressionant!
Abans de marxar, un petó a l'aire per a tothom, a caçar-lo que s'escapa... i tornant a casa, un gust als llavis molt dolç però una mica tova perquè ostres... aquestes visites toquen la fibra sensible a qualsevol mestra. Ja van a p4 i són totes unes personetes!



Foto: Neu a Edinburg, Gener'08

To leave a comment, please log in by clicking one of the following