a dharma bum

I avui us explicaré la història d'una samarreta. Sí, aquesta que du posada la noia de la foto...jeje.
Me la van comprar als 9 anys en un mercadillo cutre desprès d'haver estat insistint a la familia intensament com nomès es pot fer en aquesta edat. Va ser com un espècie d'amor a primera vista versió tèxtil. Doncs resulta que, al contrari dels quasi bé sempre acertats pronòstics de ma mare, aquesta samarreta va estar més que aprofitada durant molts i molts anys. Un fet que, a la llarga, va ser un freqüent tema de discussió amb amenaçes de mort incloses, contra la samarreta, es clar. En definitiva, crec que mai he defensat amb tanta passió una peça de roba.
Per això avui m'he emocionat quan, regirant l'armari, m'he trobat amb aquesta petita joia del meu passat. Sort que mai es va acabar convertint en un drap de cuina, com semblava que acabaria essent el seu destí.
Crec que l'estiu quan es va tirar aquesta foto va ser l'últim que me la vaig posar. Tot són etapes, suposo.

Foto: Al llac Nakuru una servidora amb tan sols 18 anyets i una expressió facial que ja no aconsegueixo desxifrar.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following