nightmares

Les relacions són coses de dos, i com no hi ha dos persones iguals, cada relació és diferent.
No crec en classificar les relacions personals, ni en que n’existeixin tipus. Crec en fer cada relació única i especial, en donar a cada persona que t’envolta la teva millor versió i construir-te un món a la teva mida. I sobre aquesta base, faig la meva vida.

Avui fa anys aquesta noieta de les fotos, la Clara. Fa poc menys d’un any ens vam començar a conèixer més que de vista i pot semblar poc temps. No hi estic d’acord, ha estat temps més que de sobres per agafar-te el carinyo que et tinc. Ens han sobrat mesos per haver-nos fet amigues. Molt amigues. (no faré la broma que tan poc t’agrada jij)
Com he dit abans, cada relació és diferent a les altres i la nostra no és una excepció. A més, crec que hem hagut de passar per moments bastant complicats (et parlo de cufs i de les meves gafades amb la teva familia al principi..) I potser no hem fet sempre les coses bé, però les hem fet a la nostra manera, i ens ha anat prou bé, no creus? Amb tot el que ens ha anat passant, hem fet un pas més. I un altre i un altre, i així anar fent.
Suposo que cada cosa per la que ens hem enfadat (no te les escric totes perquè això té un límit de caràcters!xd) ha estat una “prova” o una “demostració” més de que som una mica tontes per perdre el temps estant així i de que ens estimem moltíssim. Això últim està claríssim, és un fet.

Quan es creu en algo per sempre..aquest algo dura per sempre. I jo crec en nosaltres. Crec en que seguiràs molts i molts anys versionant frases fetes, sent previsible i previsora, senyalant a la gent discretament, inventant-te paraules o escrivint-les com tu vols (hironia, per exemple) mirant-me amb cara de nena petita quan vols que t’abraci, fent mirades “desafiants”, etc. Crec en que jo seguiré molts i molts anys fen-te bromes i comentaris àcids (mai amb mala intenció, ho saps), venint a casa teva sempre que em deixis (i no es cansin de veure’m els de casa teva), estimant-te a la meva manera, (que saps qe no és la més afectiva), sent-te sempre molt sincera, i tenint algun bon detall molt de tant en tant. Crec en que seguirem molt de temps sentint aquestes coses per les que no hi ha paraules, Crec, en definitiva, en que seguirem molt i molt de temps estimant-nos.
Perquè sí Clara, encara que siguis un meló, a vegades (només a vegades) tens raó, i a vegades (només a vegades) t’he de fer cas. I sempre (només sempre) estic segura de que t’estimo. I en els mals moments és quan més me n’adono i quan més bé parlaria de tu. Perquè si no em somrius, em faltes. I si em faltes, no puc ser jo. Ja no.
Et pot semblar tot plegat un conjunt maco de paraules, unes frases buides precioses. Però no és així. Em coneixes una mica (mira’m els dits) i saps que no sóc de mostrar els meus sentiments sovint i que no tinc perquè dir-te coses que no penso ni sento. I amb el que em costa fer-ho, pots sentir-te afortunada que en un dia com avui ho faci jij.

Tampoc m’hi caben escrites totes les coses per les que t’estic agraïda i per les que vull que estiguis sempre amb mi.
Sé que et sap greu no ser tan guai com jo i tenir 16 anys, però només uns pocs podem néixer el 29 de desembre(H) jij
Felicitats un cop més. Gaudeix al màxim dels 17 i fes-ho sempre amb els teus, amb els que t’estimes i t’estimen. I no te’n vagis mai, Clara. Cal que et digui que estic aqui per sempre i per tot, per bo i per dolent? No, oi?
Espero (i t’espero, sempre) que segueixis sent durant molt i molt de temps una d’aquestes poquíssimes persones capaces de fer-me feliç amb el més mínim. Ets enorme.


You know I need you, I’d never let you go. I love you, Pablo. You said you’ll never leave me...

t’estimo.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following