per Sant Jordi a l'escola no us feien fer sempre una rosa??
plastelina, fang, paper... totes les que jo feia, des de que tinc records, eren per ella, cada any.
I em fa gràcia tenir gravada a la ment la imatge dels diferents racons del menjador on les tenia guardades, perquè aquestes no calia posar-les amb aigua, i van durar fins que ella ja no les podia veure... encara dura dins meu la il•lusió que li feien.
Feia anys que no recordava aquest detall de les roses, avui m'ha vingut al cap i la meva rosa de Sant Jordi és un cop més per l'Àvia, allà on m'estigui escoltant.
:'
Si estimes una flor que has deixat en un estel, és dolç de mirar el cel a la nit. Tot és florit.
A la nit mira els estels. El meu és massa petit perquè te'l pugui assenyalar. Més val així, així t'agradarà contemplar-los tots. Tots seran amics teus.
tempsdesipies said on 4/24/08 3:30 PM …
ostres, ostres, ostres (o musclos!)
que aquesta és del cau!!!
quina gràcia!
sandrova said on 4/24/08 6:38 PM …
Un altre cop comentaris surrealistes...l'àvia anava al cau? No en sabia res.
Merda, jo crec que com més temps passa més emoció em fa tot el que té a veure amb ella, d'aquí uns anys diré àv...i ja ploraré. ABUE!!!
alfabetsdefutur said on 4/27/08 1:11 PM …
iaies.... :_
libertysound said on 4/24/08 7:13 AM …
:)
moltes gràcies!
Antoine de Saint-Exupéry...només un aviador podria escriure així.
un ptunet!