labruixaavorrida

Són del meu pare... I tu sí que ets friki!

Hola Marina. Fa temps (abans que aquella casualitat decidís creuar-nos a la línia vermella del Metro) jo vaig entrar aquí de puntetes, en silenci i a les fosques, per a no fer soroll, per a no despertar ningú, i així, quieta, callada, de nit, em vaig submergir en aquest món taronja. No sabia qui eres, però sí que tenies llum, que aquí hi havia Màgia. En cap moment (i et sóc insultantment sincera) se'm va passar pel cap que la noia trista que jo vaig conèixer pogués ser la persona que a mi m'havia il·luminat aquella nit.

Acabo de llegir avui el que em vas escriure, i pell de gallina, i voldria fer un pas endavant (si em deixes) i dir-te: xikirrikimikitina_@hotmail.com, i demanar-te: busca'm. I troba'm.

*

si he vuelto jajaj
pues bieeen :) con ganitas de pueblo!!
el viernes ya marcho! y tu que tal todo primi?un besicoo