;)
8/30/09
- T’he trobat a faltar- va dir.
- Jo també.
Les postres paraules es van quedar penjades en l’aire. Durant una llarga estona ens vam mirar en silenci. Vaig veure com la façana de la Marina s’anava ensorrant.
- Tens dret a odiar-me. – va dir
- Odiar-te? Per què t’havia d’odiar?
- Et vaig mentir ( …)
Vaig desviar la mirada cap a la finestra
- No, no t’odio.
Em va estrènyer la mà una altra vegada. La Marina es va incorporar i em va abraçar.
-Gràcies per ser el millor amic que mai he tingut- em va xiuxiuejar a l’orella.
Vaig sentir que se’m tallava la respiració (…)