222

No era un concert normal, com tants d'altres, era a Girona. Per tant, mirar trens, horaris, anades i vingudes. Arribaríem a les set des capvespre i clar, era diumenge i havíem de tornar un dilluns d'aquells que es festa però que no tenim res a celebrar, i fins les 7'10 des matí no sortia cap tren cap a Barcelona. Potser havíem d'haver fet com aquell que a sa sortida des pavelló mostrava un cartell que dea "busco coche para volver a Barcelona". Però no ho teniem.

Anant a lo que anàvem, a les 10 i poc entràvem a nes pavelló, passant per un control tant exigent com absurd a s'entrada. No bòtils, no càmeres.. Bòtils ja no en teniem, sa càmera si, i l'havien vista. Després de discutir una estona amb es "segurata" me deixen entrar, amenaçat d'expulsió si fea fotos, però me deixen entrar. Tonteries. Just entrant tot eren camaretes digitals tirant flaixos...
A les 11'10 apareix damunt s'escenari Mr. Calamaro i tota sa banda per començar amb un classic? amb una cançó nova?.. res de tot açò, per començar amb 'Jumping Jack flash' des Rolling Stones i seguir amb, ara si, 'el Salmón'. Sorpreses una darrera s'altre, pràcticament una a cada cançó i així dues hores.. recordant també "el 10 barrenar el cesped empapado del monumental para darnos medio pase a suráfrica.."

I no eren ni les 2 i fins les 7 i 10 no havíem de tornar... I Girona de nit, buida, en silenci i amb boira no està gens malament.

A les 9 des matí me fotia dins es llit, i fins les 5 des capvespre no hem tornat partir.

...i fins es pròxim show!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following