7/18/09
I kuan pensava que ja no podia mes
vaig pendre LA MILLOR de les desicions:
Vaig somriure...
Els rajos de sol entraven tímids per la finestra. Jo vaig anar obrint poc a poc els ulls amb la mandra típica dels matins. Vaig aixecar els braços lentament, estirant els dits amb la única intenció de desenpallegarme d'aquell últim son. La llum passava suaument entre les meves mans creant unes ombres estranyes a la paret. De tant en tant, i amb algun moviment, sentia un "cleck" d'algun dels meus ossos que s'acabava de despertar. Desprès d'estirar-me bé, i de tenir aquella sensació de comoditat que tens quan ja estas ben despert, em vaig girar.
Tu continuaves ben dormit, amb la cara apegada al coixí i els ulls ben tancats. La teva respiració profunda em transmetia una calma impossible de descriure. Aleshores et vaig passar el braç per sobre. Em vaig atansar lentament a la teva cara i vaig deixar que els meus llavis es trobessin amb els teus. Tot seguit vas canviar de postura, em vas apartar suaument, em vas posar d'esquenes a tu i em vas abraçar com mai ho havies fet abans.
M'agradaria dir que aquell mati em vaig tornar a quedar adormida, però bé, no ens enganyarem, ja sabem que una cosa va portar a l'altra.
Los angeles de Charlie? (K)
PD: no hay PD