Lo Fotolog de Kimbo

De per què em sembla moral matar una persona en determinats caso

Fa quasi dues setmanes vaig dedicar una actualització al MST, per a que el fesseu i deixesseu les vostres argumentacions allà. Vist l'èxit del test vaig decidir prorrogar una mica l'explicació del què havia decidit jo i per què, no fos cas que algú no hagués tingut temps. Però avui ja veig que no puc deixar-ho per més i penso que si no faig aquesta actualització que ja havia dit que faria no podré seguir-ne fent...coses rares que em passen mira.

Més o menys, resumidament, el que venia a plantejar aquell test eren dos conflictes morals. El primer, si et semblava moralment acceptable desviar un tren en el cas que es dirigeixi cap un grup de cinc operaris de la vía i se sap que els matarà cap a una vía on només hi ha un treballador, que també morirà. L'altre dilema éra una mica més gore: El mateix cas d'un tren (vaja, aqui era un vagó solt crec) que es dirigeix al grup de cinc persones però aquest cop no hi ha cap cruse de víes que es puguin canviar movent una palanqueta...sinó que s'ha de fer caure a la via a un obeso que tens al costat i que té una masa suficient com per aturar el vagó. En els dos casos vaig dir que era moralment acceptable matar la persona aillada.

En altres ocasions que se m'havien plantejat dilemes similars havia triat lo mateix simplement perquè eren les opcions que major s'ajustaven a la millor opció utilitarista: la felicitat del major número. No obstant aquesta vegada em va pegar d'una altra manera, també potser bastant simple però que em va fer gràcia perquè estava centrada en la meva moral de base egoísta. El plantejament és el següent:

A mi simplement em pregunten si aquestes accions -de matar- són morals. Tal com ens presenten el problema no tenim cap rol assignat en el transcurs dels fets: no necessariament som el que mata, encara que el jutjem a ell, ni hem de ser cap víctima. Així, si jo soc una persona a punt d'entrar en un món i se'm presenta la possibilitat de triar si en aquest món els sacrificis humans d'aquest tipus siguessin morals o no em convé escollir el sí. Perquè en el món plantejat, si hi ha 7 individus i jo "entro" seré un dels set. Si el sacrifici planejat d'aquesta manera és acceptat jo tinc un 14,28% de probabilitat de morir atropellat pel tren. Si veig preferible la inacció en tindré un 71,43%. De manera que, per a qualsevol societat de la qual en podria formar part "encarnant-me" en una persona a l'atzar em convindrà molt que sempre surti beneficiat el màxim nombre de persones.


Sé que pot resultar molt evident que sigui preferible la mort d'una persona que de 5, però realment hi ha molta gent que respon que no (no són majoria que jo sàpigue, però són un grup notable). És una mica per allò que diuen que la omisió sembla menys greu que l'acció. Però en realitat no hi ha cap motiu raonable facilment visible (per ara) que ens faci decantar per la mort de la majoria. (Sentir-se malament per haver matat a X no és un motiu, perquè lo raonable seria sentir-se malament també per haver no-salvat a 5X).


Bona nit!

Guestbook Comments (6)