Lo Fotolog de Kimbo

La rubikobsessió

Síiiiiii! Per fi he acabat de fer el cub de Rubik. I em sento potser una mica maníaco-depressiu, perquè després de passar una primera part del dia més o menys “depre” –i ara no em pregunteu per què, que no ho sé ni jo...- m’he posat eufòric, cridant, saltant per casa i sabent-me el més feliç del món perquè havia “muntat” el famós cub de Rubik...
Tot va començar ahir la tarda, quan en sortir de classe vaig anar a la llibreria a comprar la revista Mente y Cerebro d’aquest bimestre (que ja feia un mes que buscava però les maleïdes llibreries d’avui dia només venen llibres dolents de tapes dures i cars, revistes porno, revistes de cotxes i revistes del cor excepte aquesta, que és, per lo que conec, la millor llibreria de Lleida per comprar revistes). Al anar a pagar vaig veure allí mateix una safata amb diferents jocs...entre ells un cub de Rubik per 1,50€...vaig estar dubtant uns instants (i ara no sé com se’m va ocórrer dubtar) i després de sospesar el pro (feia anys que en buscava, i encara més que se’m brindés una situació com aquella) i el contra (per molt barato que sigui no era gratis, i a més l’havia de dur fins a casa...) vaig decidir clarament que era preferible comprar-lo. El primer que vaig fer –fins i tot abans de llegir l’índex de la revista, cosa molt rara en mi- va ser encetar el cub i desordenar-lo tant com vaig poder. Al cap d’una estona em vaig seure en un banc i vaig intentar desfer-lo. Molt poc tems, uns dos minuts, i evidentment no vaig aconseguir res. Així que el vaig dur a casa i no l’he tocat pràcticament fins aquest migdia (tot i que misteriosament durant la nit vaig somiar en ell, tot s’ha de dir).

En tornar de la primera classe, al matí, com tenia temps fins les tres que entrava m’he posat una mica més en serio a desfer-lo i crec que llavors ha sigut quan m’he quedat atrapat sota el poder addictiu d’aquesta joguina. Quasi ni he dinat per falta de temps i he anat a classe, pensant que potser em costaria mesos o potser me n’acabava cansant...pero ai! Llavors ha estat quan més dolorosa i forta he sentit la llunyania del cub. El món era un cub de Rubik...semblava que els quadres –de dades- que el professor projectava eren cares del cub i em semblava que en qualsevol moment haguessin de. Durant el descans m’he quedat a l’aula dibuixant cubs a la llibreta i plantejant-me problemes de com col•locaria una cara d’un lloc a un altre.

En sortir he anat a comprar pa i menjar per sopar, i ja que hi era m’he comprat una Franciskaner per si mai resolia el puzzle poder-ho celebrar en condicions. D’allí he anat a casa i m’he passat unes bones hores –amb alguns moments frustrants, quan se’m desordenava per alguna tonteria i havia de tornar a començar- fins que, ja quasi a les dotze de la nit, patapam!! Pim-pirirám!! M’he posat a cridar i celebrar-ho de la manera que ja he dit.

Ara! Tot s’ha de dir...encara ara em fa por apretar “enter” perquè m’imagino que “la cara dreta de les lletres” voltarà cap avant i es quedarà “baix” mentre que la “cara de baix” girarà cap a la dreta i on a l’extrem esquerre apareixerà un quadret groc –no sé per què, però a l’enter li atribueixo aquest significat...m’imagino que serà perquè salta de línia cap avall i comença a l’esquerra...però per què el quadret groc? Serà que també relaciono inconscientment el groc amb el començament, com el sol surt groc quan comença el dia? O potser no, perquè el sol de fet està groc tot el dia i al sortir és més aviat taronja...però potser el fet que estigui sortint ho relaciono amb l’esquerra...que potser en certa manera tindria sentit perquè sent que estic acostumat a veure’l sortir per la part esquerra mirant cap al mar...:S Diossss!! Ho veieu? M’ha tornat encara més esquizofrènic el bitxo este...i en certa manera m’agrada, però de vegades aquesta “por” a que voltin les lletres em fa sentir encara més boig...xD xD,

Conclusió: El cub de Rubik és la droga més forta que he provat fins el moment.

Guestbook Comments (12)