11/24/08
Demà al vespre torno a la dieta del cafè per a un, a la compra per un de sol, la rentadora engegada mai sabent quina roba va amb quina, els armaris mig buits de roba i plens de tot el que no voldré recordar... demà al vespre torno a dormir en un llit que em semblarà que medeix vint metres de banda a banda i que només farà olor al meu tabac i la meva pell. Demà la nit no s'acabarà mai i cada hora que m'acosta a aquest moment es fa eterna.
Jo...prefereixo no dir res...