Han passat tantes i tantíssimes coses d'ençà que vaig escriure l'últim post que fins i tot em fa mandra pujar una foto. Sembla que el fotolog hagi quedat pels feisbucs i aquestes coses... no?
Doncs la veritat és que estic força bé, gràcies. Sempre amb ganes de tirar endavant, i últimament amb moltes ganes de crear (en general). Estic embolcallada en una mena d'inspiració, en un estat infantil, visc com una nena, jugo com una nena, ric i ploro, m'espanto i envejo, crido però també salto i somric. Sobretot això: somric. I què si la vida et dóna pals? I què si et fa mal? I què si cada vegada va de mal en pitjor? Li has de demostrar que ets forta, simplement, i que ho aguantes tot. Amb un somriure encara que et vulgui fer plorar.
Sense diners, amb els meus de sempre, amb feina i nens, amb la universitat començada de nou, amb treballets pendents i amb tu. Què més puc demanar? Suposo que hauria d'estar agraïda per tot el que m'envolta sense queixar-me del que no tinc/no puc tenir :)
Love of lesbian - niña imantada
http://www.youtube.com/watch?v=bpHRL7o4C3EoOoº
quanta raó :)
somriures per tu bonica meva!
:******