Sometimes, I'm very cheesy

Avui he tingut d'estar en una pel·lícula d'humor o com a mínim en un episodi de Mr. Bean (en el paper de Mr. Bean, és clar).

Com que cada dia em disposava a agafar l'S1 cap a Terrassa, a Sarrià. Després de la corredissa per poder agafar-lo a temps, anant tot carregat amb el codi de comerç i lleis complementàries, el llibre que estic llegint -o més aviat, acabant- (Hasta Que Te Encuentre, de John Irving, boníssim) i el manual de mercantil, l'única esperança que tenia era que hi hagués lloc en el tren.

Òbviament, i a la hora que he agafat el tren, no n'hi havia. Dret he seguit llegint fins que m'he adonat que cap allà Baixador de Vallvidrera hi havia dos llocs buits. Quan per fi he aconseguit recollir tot el merder amb el que anava (amb el pes considerable de la jaqueta, la cartera i el llibre a les mans) veig que una dona sud-americana va i amb tota la mala llet que cap en aquell cos compacte i diminut va, i em pren el lloc! Però no només això sinó que quedava un lloc buit al seu costat, però en aquella mateixa parada pujava una dona embarassada...com és natural m'he vist obligat a cedir-li el lloc (maleïts col·legis catòlics!).

En fi, l'únic que he pogut fer ha estat dirigir-li la pitjor mirada que he pogut i he continuat llegint. Això sí, he mirat als voltants per comprovar si potser hi havia alguna càmara oculta.

PD: Portada del llibre en anglès (Hasta que te encuentre), si us plau, llegiu-lo!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following