Sometimes, I'm very cheesy

Suposo que sent ja les 3 hauria d'estar al llit. Demà toca fer feina per casa, ja que (per fi) les classes s'han acabat. Ara ha arribat el temps d'estudiar, que prou falta que fa. Miro enrere i l'actualització d'aquest mateix dia ara farà un any.
És curiós com han canviat les coses. Són petits canvis però en el fons són aquests els que importen (com aquell lema de no-sé-qui del Medi Ambient "els petits canvis, són poderosos").

No sé (no crec) que això sigui un retrobament amb el fotolog. Ho tinc tot un pèl massa abandonat, i quan dic tot vull dir tot. Simplement tenia ganes d'escriure, no per tenir dimonis interiors però suposo que quan portes un temps sense escriure... doncs això... que ho has de deixar anar.

Fa temps que vull tornar a pintar amb aquarel·les. No és que no ho hagi volgut/pogut fer durant el curs, però ara que se'm presenta una mica de temps lliure, ve de gust. Dono la culpa al temps lliure, als exàmens i als macarrons de l'àvia (vaaaal, els macarrons potser no).
Suposo que m'hi posaré quan tingui una mica de temps, tot i que segons el calendari això té pinta de ser cap el 3 de juliol.

En fi, aqui acaba el discurset d'un personatge que se'n va al llit sense son. Segurament acabi dormint, però no serà somniant amb contes de fades, malsons o paranoies. Somniaré amb res.

PD: Erm, em sap greu l'onada de pasotisme que m'ha assolat aquest any.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following