Sometimes, I'm very cheesy

Ara farà uns dies vaig fer companyia a una amiga meva que li tocava cuidar de la seva neboda durant la tarda del passat divendres.

Després de donar classes d'anglès m'hi vaig dirigir. No és que sigui una persona extremadament canallera, però suposo que en un nivell ajustat estic per sobre la mitjana –com a mínim la mitjana de casa–. Degut a això en tenia forces ganes i també degut a això em vaig endur una gran desil·lusió. Suposo que el paper de 'papa' no m’és difícil d’adoptar. Essent el petit de casa no pots sinó desitjar tenir un germà encara més petit de qui cuidar, un germà amb qui enfadar-se quan t’embruta les coses, un germà que et demana consell... Això fa que als nens petits els agafi força carinyo i no preocupar-me si haig d'anar pel terra o embrutar-me de cap a peus.

La neboda en qüestió ja la coneixia de la seva festa d’aniversari, quan va fer 2 anys, i era un dels invitats d’edat més avançada. Aquella vegada m’ho vaig passar de meravella; pastís de Nocilla, dotzenes de juguets de tots els colors imaginables i una vetllada força animada.

Desplaçant-me cap a casa la meva amiga amb un somriure recordant tot això ja m'imaginava tot el que faríem. Un cop vaig arribar em vaig adonar que m'és m'hauria valgut rebutjar educadament la proposta. La nena no només no s'enrecordava de mi sinó que per ella jo no era sinó el pitjor dels seus malsons infantils!

Vàrem estar fent de cangurs des les cinc i deu fins més o menys les nou. Doncs ja us puc dir que no va ser fins les vuit que la nena no va parar de fugir de mi, i això va passar després d’estar estirat al terra repassant el puzzle de les princeses Disney tot i que per a ella eren la seva mare (Bella), la seva tieta (Jasmine), la Sissi ('Cenicienta') i ella mateixa (Blancaneus)....Ah! I la Bestia era un drac!

El dimarts em va dir la meva amiga que es veu que va preguntar per mi... Mira que són corcó però es fan estimar, eh? (:

To leave a comment, please log in by clicking one of the following