"¿libre de qué?", no; "¿libre para qué?"

qui ets tu, que segueixes endavant? qui ets tu, que malgrat tot no t'has rendit? qui ets tu, que desafies i que crides, que mossegues i colpeges el món? qui ets tu que no has comprat encara la llum que se t'ofereix malgrat navegues en una foscor permanent i caus i tornes a caure per no veure-hi bé?


sóc jo el qui no cerca llum. llum! sobrevalorada llum! sobreestimada llum! estels llunyans i morts, lluna farsant que només reflexa, sol ardent que crema i que no necessita de l'home per lluïr; aquestes llums són les que se m'han ofert. d'elles me'n ric jo, el qui no té llum! d'elles me'n ric jo, el qui no vol llum!
i és que no vull dependre jo d'una llum que de mi no depengui.

"venc llum! regalo llum!" criden les serps pels carrers dels perduts, dels melancòlics, dels qui no es troben. així criden per les places dels qui no s'estimen a ells mateixos: "llum! la vostra ànima, la vostra ambició, la vostra voluntat a canvi de llum! verí per dormir tranquil, verí per morir tranquil! pau resplendent! la vostra llibertat, la vostra elecció a canvi de llum!"

no és aquesta llum la que el meu cor anhela! necis els qui en aquesta llum creuen, dissortats els qui per ella es venen! moltes coses hi ha al voltant de l'home que emeten llum per veure-s'hi. mes cap d'aquestes ofertes tempta el meu cor, a cap d'elles vendré la meva ànima, a cap d'elles entregaré la meva ambició més alta, la meva voluntat més profunda.

foc és la llum que jo vull. dinàmica, dansaire, etèria, àuria. una llum que exigeixi estar despert per a què segueixi brillant, un foc que demana que l'atïis, una flama que basta per caminar a la foscor. però més que això, una flama que renova, una flama que es transforma, que es refà, que es consumeix i es crea a sí mateix; enèrgica, canviant, constant, única i diversa. així vull jo la meva font de llum.

així puc ser per mi mateix font de llum. i és que del foc no n'espero més llum del que n'espero escalfor! perquè freda és la llum dels qui criden, freda és la llum dels qui reflexen i dels qui recorden, freda i nua és llum dels qui vènen llum entre els necis.

però jo vaig aprendre a caminar, i ara no vull parar de córrer. ara sóc el qui no busca llum.

he deixat de ser-ho; sóc el qui cerca escalfor.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following