·eLS TeUs SoMniS T'eStaN EsPeRAnT*]

I ja ha arribat el moment, i ja s’acabat el compte enrere...
ara tindrem les respostes a totes aquelles preguntes, a tots aquells dubtes que tenim sobre com anirà tot..., ara podré respondre a la gent que hem pregunta: “ai Anna, que faràs sense l’Eli...” i fins ara nomes podria respondre amb un tímid somriure, però al arribar a casa no podia evitar preguntar-me que faré?
Que faré sense el seu somriure, sense rebre les seves visites sorpreses al matí i qui tocarà dos cops el timbre, qui riurà de TOTES les meves bromes, qui m’escoltarà cada divendres o amb qui tindre les nostres tardes inseparables, amb qui buscaré amics un diumenge a la tarda que ningú vol sortir, a qui li diré pentinat, a qui tindre ganes de veure cada dia d’entreno al pavelló, amb qui aniré a sopar al xino, amb qui riure sense parar fins que ens morim de mal de panxa, qui em dirà que li sap greu venir a berenar o a sopar a casa, qui nomes d’arribar em demanarà que li doni aigua, a qui endevinaré els comentaris que farà quan vegi alguna cosa, a qui faré riure explicant-li les meves desgracies, qui m’escoltarà i m’entendrà tan bé com fas tu, qui ens escoltarà a la Neus i a mi amb tantes ganes com tu, qui em farà feliç amb la seva felicitat, qui em seguirà per fer la meva llista d’enamorats, qui tindrà tantes ganes de dormi al meu puf, qui dirà on aneu de festa avui, a qui trucaré a casa per dir-li com estar i al rebre la resposta dir-li doncs apa adéu, qui em trucarà a casa i em preguntarà on ets, qui em farà riure per dir comentaris fora d’hora, qui em tranquil•litzarà en els meus moments de ràbia, qui em dirà les coses que faig malament quan toca...qui?, que? Com?, així podria estaria hores i més hores escrivint coses com aquestes, que en el moment que passa no els hi donem importància però que quan no i son tan enyores....
saps que no soc molt de paraules boniques, però com sempre dic, així quant les utilitzo son més sinceres i arriben més lluny.
Eli ja saps com n’arribes a ser d’important per mi, que amigues com tu cap n’hi una, amb tu he estat una vida juntes, evidentment amb els nostres més i els nostres menys però com sempre es diu, les bones amistats mai es perden, i crec que nosaltres som un clar exemple, hem passat de viure una davant de l’altre anant cada dia a l’escola juntes, passant hores i hores al carrer durant l’estiu, ja de més grans ens varem separar cadascú al seu institut, varem fer amigues noves... però tot i així sempre que podia quan arribaves o marxaves intentava treure el cap per la finestra i com a mínim poder-te saludar, després jo vaig deixar de ser la veina del davant, però hi ha costums que no es perden, ara quant et veig per la finestra de l’habitació també et saludo, i si cal tenim una conversa com si no hi hagués ningú més; mai hem acabat de perdre el contacte i això és el que ha donat fruit aquesta llarga amistat, posaria la mà al foc que més d’un donaria molt per tenir una amistat com la nostra.
Només vull agrair-te cada instant que hem passat, gràcies per estar sempre al meu costat, tan per les coses bones com per les dolentes, sobretot t’agraeixo quan hi has estat els mals moments, perque ens els bons tothom i vol estar però quan les coses es compliquen tothom corre i amaga el cap, gràcies i més gràcies!
Eli saps que sempre estaré aquí i sempre lluitaré perque aquesta amistat no s’acabi, son molts anys una al costat de l’altre que sens dubte mai oblidaré!
Per ultima cosa dir-te que et trobaré molt a faltar, encara que durant el curs també ens veiem poc, som sempre diem al saber que una no és a casa seu ja es troba a faltar. Això si quan tornis...sempre amb tindras esperant-te amb els braços ben oberts! T’ESTIMO ELI!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following