Sí, sí, com la fred, jo també apareixo (de cop i volta) per aquests móns.
Semblava que era ahir que, amb la ressaca post-examens, feia la maleta i me nanava per terres semi-desconegudes. I ara, ara què¿?!!, ja tornem a estar al peu del canó. Altre cop trens i busos amunt i avall, carpetes i tapers hiper-gegants, retrobades amb cares re-conegudes i molta, molta fred per terres gironines :)
I es que per molt que ens costi reconèixer, ens fem grans
(eh Fu¿?!!!)
Petons per tots aquells que encara no he vist!, i pels que he vist també, esclar!*
Pd. Mencanta llevar-me i sentir que fa un fred de collons, però malgrat això, el dia és tan clar i fa tan de sol, que és irresistible no somriure davant de tal esdeveniment ^^
On October 05 2008
Edit