L'Anna és riure, i quan riu sembla que mai n'hi hagi prou, sembla que sempre sigui el moment de riure, de riure per tu, amb tu, de tu, per això, d'això, de divuit xistes escrits al mòbil o d'un: perquè, no? si, no? no, no?. Quan riu sembla que ja res més del seu voltant tingui importància, sempre que a base de riures pugui emplenar els buits que pugui tenir. Riure pel seu esperit d'autosuperació, de valor, força, ganes i recompensa. Riure per les seves aventures i la manera d'explicar-les, per la seva innoscència tendre o pels seus somnis virtuals o reals. Riure per celebrar l'any, no pas un any qualsevol, sinó L'ANY. Riure dels riures que poden arribar a sortir, riure fluix, sense soroll, o massa fort, amb ganes.
Perquè per riure, no fan falta idiomes ni paraules, i tampoc ens fan falta a nosaltres per entrendre què és el que volem dir-nos; amb un petit riure seu, puc entendre llargues frases.
La segona de les meves 3 nenes precioses en va fer divuit el dia 4. M'agradaria que les seves dates d'aniversaris puguessin passar a càmara lenta, és màgic veure'ls-hi les mil i una cares que poden arribar a posar en un dia.
Tota la teva força de valor puxi, ja ho saps.
http://www.youtube.com/watch?v=lBFgPN4LePQPaolo Nutini - Candy
Gràcies carinyo ets preciosa :)
He passat uns 18 increibles; entre div, dissabte i el diumenge... :):)
Mil gràcies a totes tres pel q vau preparar i els regals, i la pantalla...i tot!
Fins d'aqui a unes horetes amb un cafè a les mans reina**