Arde la rabia! Guerra al olvido!

S'havia adonat que sentia por.

Por per despertar-se un dia i no saber recordar la seua cara, els seus gestos, la seua veu... Por d'oblidar-lx per complet, d'arrimar-se a una foto i pensar que el que hi ha al davant és desconegut, és més, no volia veure'n cap, ja feia temps que no volia, no podia.

Tal volta, havia començat una etapa en la que no li era necessari aferrar-se a eixe sentiment... per això l'havia oblidat, o pot ser hauria d'emfrontar-se contra tots els impediments i anar a visitar-lx, encara que després de tant de temps, el més probable és que es trobara amb el que menys desitjava: una foto. Una foto al mix d'un requadre de pedra, amb els seus nom, les dates... en fi, havien passat massa anys i la vida se'ns menja per dins i també per fora.


saka.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following