Avatar mitoblau

EL TIRÀ DE L’AFLICCIÓ

Quan el Tirà de l’Aflicció va sorgir del Cor de les Tenebres, Enric ja havia alliberat a Yulema. Ell l’acompanyà al terrat i, amb tot el seu amor, la va llançar al cel. Ella lluïa cada vegada més i més a mesura que s’elevava al cel, precedint l’estela del Sol, amb un somriure preciós. “Gràcies, Enric. M’has alliberat.” I va donar una volta sobre ell, a mode de despedida. Perque els seus camins se separaven.
Llavors el Tirà, amb un enuig desesperat, estavellà Enric a terra amb una urpa, i amb l’altra, arrapà el cel intentant caçar a Yulema, arrancant-li quatre llàgrimes que solcaren el cel. Enric es va alçar i amb l’espasa del seu coratge, el colpejà fent-lo retrocedir, donant-li a l’Estrela de l’Alba el temps que necessitava per a enlairar-se més enllà del seu alcanç. Prompte, els terribles ulls del Tirà llançaren dos rajos a Enric, que es va fer menut, menut, menut… L’espasa caigué, tremolant la mà del pes, i el cos de terror.




On June 03 2015 at Valencia, Valenciana, Spain 7 Views



Avatar mitoblau

Mitoblau On 03/06/2015

-No tornaràs a veure la llum d’esta estrela si no és a través dels meus cristalls…!!
-Retronà la seua veu cavernosa. El monstre estengué els seus braços i la seua motle copant tot el cel, i fonent-se amb el firmament. Enric es quedà postrat a terra a quatre potes, tremolant i plorant. Mirà amunt. De tant en tant podia disgingir els diabòlics ulls del monstre, com dues brases podrides cruels. La llum de Yulema, llavors, apareixia intermitentment, allunyant-se per a tornar un altre dia, i donant-li un dèbil raig d’esperança…

El xic s’alçà com si tingués un lleopard damunt, costosament. Va fer unes passes cap a Yulema, que desapareixia del firmament, per darrere del monstre.
-Huhuhuhuhuhuhuuuu… intenta arribar a ella… i veuràaaaas… huhuhuhuhaaaaaaa…!!!

L’essència del tirà es confonia amb l’aire com si una tempesta de sorra formara un mur oscil•lant que amenaçava a absorbir completament el xicotet home.
Enric va fronzir el seny, clavant la mirada al puntet de llum intermitent, i tot seguit, als ulls del monstre.


Avatar mitoblau

mitoblau On 03/06/2015

-Hahahahahahaha! Ja veus, carinyet… (digué amb un somriure de victòria). Quan més em fas plorar, més força m’estàs donant. No tornaré a veure-la, però al meu cor fogueja la mateixa llum blanca d’ella, de fe, amor i esperança, i tu no pots apagar-la; perque no la pots veure. Ni totes les aberracions de la terra juntes, gràcies al temps que m’ha agraciat. I ara… la del coratge. –Va alçar un dit i començà a emetre una llum groga i blanca, que li regenerà l’espasa a les seues mans.

Deixà de somriure i tancà els ulls, fent una mena de reverència solemne, ràpida i graciosa, inclinant l’esquena i obrint els braços com si fos una ballarina “a reveure”. I a continuació donà mitja volta i travessà la muralla tirànica per l’altre extrem, que es desfeia etèriament, deixant pas a la fosca nit.






Tag - Food
Loading ...