• « Previous
• Next »

• 5/5/08
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

El cafè de la República, la rádio tranquila.

T'han donat una tarja i t'han desitjat una bona estada.
Perquè s'obrin els llums de l'habitació cal introduir la tarja o una ranura.
Entre aquelles llums, apagant-les i encenen-les, viurem els propers dies.

La finestra pot donar a una gran avinguda assolellada o plujosa, o a un cel obert.
Potser a la pantalla del televisor hi hagi escrit un benvingut, i pagant-les apart podríes veure pel.lícules que encara et faran sentir més sol.

Fullejam els prospectes que ens parlen de totes les comoditats de l'hotel, molt ben fotografiades.

La nevera sembla la nevera dels nans de la Blanca neus, tot són ampolles petitíssimes i mai no hi ha glassóns, vivim sota mínims.

Desfem la bossa i busquem un orde exacte. A una cambra d'hotel tot ha d'estar en partitura perquè fa poc va ser la casa d’un altre i aviat ja tornara a no ser la de ningú, cal deixar ben imperesses les nostres petjades i pixar a cada arbre.

Inauguram la dutxa cremant-mos i costa d'averiguar què és gel i què és xampú.
No recollim l'aigua que cau i fem servir moltes més tovalloles que calen.

Des de la finestra endevinem vides que fins ara no s'aviem que existien, estam de pas.

Hotel, dolç hotel. Llar, trista llar. O a l'inrevés si a l'altre banda del vidre hi ha l'Alegria que enyorem.

La nit pot ésser silenciosa o plena d'ambulàncies, de parelles que s'estimen o discuteixen o de canonades capritxoses que resen a un déu absent.

Es tan difícil endevinar la temperatura ambient com la de l'aigua de la dutxa.
Als hotels sempre fa calor, massa calor, o fred, massa fred.

Quan el telèfon sona a l'hora que hem demanat no acabem de saber on som.

El bufet de l'esmorzar ens servim les coses amb una extrema prudència gairebé zen, mirant de no abusar, però tastant-ho tot.

Cal repassar tres cops cada racó abans de deixar la cambra. Robar els sabonets, el llapis i el bombó que ens van deixar ahir com bona nit...

Sabem, perquè esta escrit, que de la neteja se n'ha cuidat una tal Sílvia, que tot i no conèixer-la, li agraïm. Deu ser bonia.

Quan a l'hora de pagar ens demanen que hem pres del mini-bar diem una cervesa i uns cacauets. I ens fem molta pena, ara que tornem a ser lliures d'imaginar-mos fa molt poc, entre llums que no eren nostres, com tristos micos de parc, tancadets a una gàbia de quatre estrelles, mastegant cacauets.


Joan Ollé
Sublim.


http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=728
(si voleu disfrutar més...)