- « Previous
- Next »
seeee Nat, ja se q em mataràs per aquesta foto... però és el q té "malmeter" (xD) en el passat, i rebuscar coses... que desprès surt tot... i generalment en forma de llàgrimes...
He aquí una foto del 2003, después de celebrar el cumple de Jud en la playa de Montgat. En la parte de atrás de la 30, justo un momentito antes que la Nati le tocara bajar. Esas dos personas a las q quiero una barbaridad, q me conocen como nadie, y con las que si estoy bien, soy la persona más feliz del mundo... pero si estoy mal con ellos, soy la más desgraciada.
Tiene narices verme casi a las 2 de la mñn escribiendo esto y llorando como una imbécil...
Y ahora un fragmento de una carta de amor que sale en la peli de Sexo en Nueva York, y es un fragmento precioso:
"Está tranquila. Tan sólo contemplando con tranquilidad nuestra vida alcanzaremos nuestra meta de vivir juntos. Está tranquila, quiéreme. Hoy y ayer ¡cuánto anhelo y cuántas lágrimas pensando en ti... en ti... en ti, mi vida... mi todo! Adiós... ¡quiéreme siempre! No desconfíes jamás del fiel corazón de tu enamorado Ludwig. Eternamente tuyo, eternamente mía, eternamente nuestros."
Bueno, no queráis saber lo que lloré con este momento...
Ya va siendo hora de cortar el rollo... aunq tú aún no hayas llegado... Nanit.
calitja said on 7/17/08 9:35 AM …
jajajaja posh nah.. tu fes cas a la MariaJosé... i a beber mucha agua!!!!
calitja said on 7/17/08 3:46 AM …
qué grande... com vols que et mati, petarda?? De fet ahir vaig estar a punt de posar la nostra, en la que sortim les dues i al final em vaig decidir per la de la bolera... dios.. és que tenia 19 anyets a la foto.. i 20 en Gigas!!! que tothom ja li posava molts més :P dios.. abril de 2003.. no ha llovido ni nah, eh, nena??
No deixis mai de desitjar allò que vols... però no et facis més mal del que toca! Saps que no val la pena...
Ja ho saps, i això ens ho diu la nostra experiència comuna... que a vegades hem de deixar passar temps.. i potser són algunes setmanes.. o alguns mesos.. o potser un any... i després.. com l'au fènix, acaba ressorgint tot.. o és que no hem ressorgit tu i jo? i quan reneix.. és més esplendorós que mai...
Wenu... a mi tb se m'ha escapat una llagrimeta amb tot plegat... llegint i mirant... ;*
Però ara.. Florència i Venècia... això pot ser molt especial.. ;)
I continuarem somiant juntes... i desitjant.. i si cal... també plorant, darling ;)
encara recordo una noieta que sempre deia que volia ser advocada... des de que la conec que li sentia dir això.. o això és el que recordo... i si la veiéssis ara... lluitant per allò que vol... per un moment.. torna't a fer petita.. i mira qui ets ara... i somriu per tot allò que has aconseguit fins ara... ;*