• « Previous
• Next »

• 10/11/07
• Camera: Not specified

• Email this photo
• Permalink

Mehmed Talat Pasha (1874-1921)

Un dels líders del grup reformista de l'Estat Turc-otomà “Els joves turcs” i del triumvirat governant dels 3 paixás, constructor d'aquest estat pseudolaïc d'excepció que és Turquia avui en dia. Per aquest motiu és considerat un dels personatges més importants de l'imaginari col·lectiu turc, un heroi nacional. Però per molts d'altres és la cara de la vergonya i la indignació. Avui aquest home és notícia perquè la comissió d'Afers Estrangers de la Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat una resolució que reconeix el genocidi armeni, tot i la oposició de Bush, que veu perillar la seva diplomàcia a la zona.

Mehmed Talat Pasha és reconegut internacionalment per la seva involucració en el fatídic genocidi armeni durant la I Guerra Mundial, considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya. A finals del segle XIX la minoria armenia, amb un fort pes cultural i polític, comença a reclamar reformes al país turc. Les demandes acaben desenfocant en revoltes, que son reprimides per l'estat turc. Malgrat que els dirigents armens donen suport a les reformes iniciades pels Joves Turcs, que mnalgrat tot, rapidament mostren les seves intencions de construir una Turquia centralitzada i homogenia, refusant les propostes armènies. Un cop s'inicia la I Guerra Mundial, el govern turc, aliat amb Alemanya, veu necessari reprimir el poble armeni, que reb el suport de Rússia i els aliats.

Com a ministre d'interior dins el govern triumvirat Mehmed Talat assumí la principal responsabilitat de panejar i executar el genocidi. El 1915 un document amb la seva signatura ordena l'expulsió de tots els armenis de les seves cases, amb subsegüents i aclaridores ordres de deportació i aniquilació. “Mateu qualsevol home, dona o nen armeni sense contemplacions”, va signar. La metodològica manera amb que van ser deportats els armenis, la manera com van ser anihilats, el repartiment de les propietats confiscades i el baix cost del procés demostren que les coses van ser planificades amb molt de temps. Les autoritats turques van matar un milió i mig d'armenis i prop de 600 000 van ser forçats a l'exili. Mehmed Talat és conegut per molt armenis com el Hitler turc.

Avui en dia Turquia encara nega el genocidi i fins i tot assegura que la seva població va ser víctima de les matances armenies. Per aquest motiu el president turc, Abdulà Gul, ha qualificat d'inacceptable la resolució dels Estats Units. De fet Turquia ja va avisar que la resolució pot complicar els interessos nordamericans a l'Irac i Afganistan, ja que les bases des d'on operen son en territori americà. Un 70% dels avions i un terç del fuel que van a la zona surten de les bases turques. És per això que l'administració Bush havia pressionat el congrés perquè no s'aprovés. Malgrat tot, la resolució s'aprovà per 27 vots a favor i 21 en contra. Ara la Cambra de representants l'haurà de prendre en consideració.

Www.aixotoca.cat