• « Previous
• Next »

• 9/28/07
• Camera: Not specified

• Email this photo
• Permalink

Than Shwe (Kyaukse, 2 de Febrer de 1933)

En els darrers dies els mitjans de comunicació han emès als seus telediaris les manifestacions (i la conseqüent brutal repressió) de gran nombre de monjos budistes a la República de Myanmar (antiga Birmània). Molts es pregunten què fa que uns monjos budistes (que solen dedicar-se a poc més que a pregar i fer vida d’asceta) surtin al carrer i es manifestin fortament contra quelcom. Aquest quelcom (bonica paraula) és el govern de les Juntes Militars que fa ni més ni menys que 45 anys que tiranitza el país asiàtic.

Than Shwe, l’home de la foto, és el cap d’estat i de les Forces Armades de la dictadura militar birmana. Un paper que ostenta des del 23 d’abril de 1992. Als vint anys, aquest home decidí deixar la seva professió de carter i penjar-se un fusell allistant-se a l’exèrcit. La major part de la seva carrera militar es va desenvolupar en el departament de guerra psicològica contra la diversitat ètnica i cultural del país. Segons sembla Shwe és força supersticiós i sovint es deixa aconsellar per astròlegs. Un gust que combina, a part del culte a la propia persona propi de tots els dictadors, amb una devoció pel luxe que els porta a tenir un avió privat per poder anar regularment a fer compres als comerços més exclusius de Bangkok. Especialment extravagant va ser el casament de la seva filla Tandar, adornada amb desenes de brillants i obsequiada amb regals valorats en 50 milions d’euros.

A finals del 2005, la gran Yangón deixà de ser capital pel desig d’aquest individu i passà a ser-ho la més provinciana Naypydaw. La majoria dels birmanesos encara avui desconeixen aquesta mesura per la insultant falta d’informació existent (o no existent, més aviat) al país asiàtic. o va fer després de pretendre canviar el nom del país (Birmània) per un de nou (Myanmar), tot i que les instancies internacionals encara no ho han reconegut oficialment. La dictadura, però, té episodis més durs que aquestes anècdotes. En 45 anys no s’han produït més que unes eleccions. L’any 1990. Però el que havien de ser unes eleccions es van convertir en una perfecta estratègia de la dictadura per localitzar i fitxar les figures de la oposició. Davant la aclaparadora victòria de la oposició democràtica, el govern no tant sols no va cedir el poder sinó que va decidir inhabilitar, empresonar, desterrar i assassinar a més de 100 líders polítics de la oposició.

Malgrat que internacionalment s’ha volgut fer veure que se censura la dictadura militar birmana, la veritat és que poc o res s’ha fet per derrocar-la. Com sol ser habitual en aquests casos el gas hi té una resposta. L’empresa Total, amb l’ajut del govern francès, té forts interessos en els gasoducte de Yadana, valorat en 1 200 milions de dòlars. Segons denuncien institucions internacionals, l’empresa ha col•laborat amb el govern militar per facilitar informació per l’extermini de les ètnies rebels Mons i Karens a la regió de Tennaserim. Una acció que ha forçat el desplaçament de, com a mínim, 3 000 famílies.

Si no fos així poc s’explicaria com pot durar 45 anys una dictadura com aquesta en un país com Birmània. 45 anys governats amb mà de ferro, com és pot veure als quioscos aquests dies amb la brutal repressió a les manifestacions budistes. A més, des de l’any 2003 la dictadura té en arrest domiciliari la Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, líder de la oposició i de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND).

Un país on, malgrat tot, tothom somriu, on els homes duen faldilles i les dones duen els negocis....i on gairebé ningú sap on és la capital del país.
www.aixotoca.cat