FRee JaZZ - No MoNeY

I quina gran frase! Doncs sí, com us va tot? Espero que molt bé.

Bé, és novembre i encara fot una calor que t'hi cagues, només dir-vos que vaig a córrer per Canfanga amb pantalons curts i encara penso que em sobren jeje.
Les coses han canviat molt aquí i en mi.
Com bé us explicava en l'últim post, estava a l'espera de la resolució de la UB arrant del trasllat d'expedient que vaig demanar...i al final fins al 17 de setembre no em van dir res...i es podien haver estalviat tal espera...un NO com una casa, ja que no hi havia 8 places per 42 sol·licituds com la meva i al final no em va tocar...La mare que els va parir, encara m'estic cagant amb ells...En fi, que ara estic matriculat a les assignatures que em queden a la URV de Tarragona i anar fent, espero acabar-les aquest any i l'any que ve fer les pràctiques. Com m'ho faré per acabar les assignatures? Doncs als matins a la uni i quan tingui classe a l'Aula doncs cap allà...una matada? Sí, però de bogeries en aquesta vida se n'han de fer a cabassos.
I què dir-vos de la vida a la capital catalana? Doncs, sincerament, bona, però caríssima. Flipo bastant amb els preus...i flipo més amb la fredor que hi ha al carrer, en sentit metafòric, d'estar caminant pels metros i veure l'estrès amb cadascú dels individus que van amunt i avall. Sincerament, no hi ha el caliu de poble, però hi ha altres valors que fas madurar en tu mateix, com és el de dependre de tu en tots els sentis, saber el que fas i dius, ser tu i no deixar-se portar ja que no tens ningú que et marqui el camí, etc. Ho veig molt reflectit en el món de la música aquest aspecte.
A les jams que he pujat, per exemple al Jamboree Club, doncs coneixes gent de tot arreu que ni els entens, que només amb música i tocant t'hi has de comunicar. Noto que he de ser jo el que m'he d'arriscar i ni que la cagui afrontar les realitats sociomusicals que es viuen allà. Aprenc molt com a músic, però aprenc molt com a persona. Són uns altres valors que et fan madurar molt i a entendre més les coses que ens envolten. Per exemple: tornar caminant pel Barri de Gràcia a les tantes de la nit d'un bar on ha tocat Carles Benavent i surts d'allà inspiradíssim i motivadíssim per tocar i t'empanes i veus carrers preciosos...no sé és com un descobrir continu...que ni que no et surti dels ous, cada dia descobreixes alguna cosa nova.

Un altre aspecte és la vida al pis. Estic bé amb els meus nous companys, però trobo a faltar l'ambient que em puc trobar quan vaig a veure els meus amics al seu pis...aquell ambient de disbauxa. És normal, ells són més grans i veuen les coses bastant diferent que un servidor, però aprens a conviure amb un altre tipus de persones jeje. Però molt bé estic...trobo a faltar l'ambient guarro d'insults carinyosos amb la colla jajaja
En tema viure en un pis mig independitzat dels pares, doncs és un altre món. D'una banda, estàs tranquil i aprens i te n'adones del que arriben a fer per tu els pares per tal de cuidar-te i mantenir en bones condicions el lloc on vius des de que neixes fins que et fas gran. D'altra banda, trobes a faltar quan estàs xof o no tens el dia ni els ànims aquella calor anímica tant maca que t'aporta l'ambient dels pares.

Però què coi, no em queixaré pas. Visc bé, em cuido i faig esport, menjo i cada dia aprenc a cuinar alguna cosa nova (sempre vaig fent proves i convido a la gent que conec, ja sabeu ;)). No sé, l'economia és el que em preocupa més...i no gasto gens però entre lloguers i aula...buf...


No res gent, ara me n'adono del que tinc fins que estic lluny d'ell, per això titulo així aquest post. Però bé, algun dia a la vida t'has d'arriscar i ser tu i fer la teva vida. Qui sap el què ens depararà el futur, però cal que ens arrisquem a defensar el que pensem i el que perseguim. No tenir por al que diuen o puguin dir sinó tenir confiança i paciència...

Ho sento per la parrafada però no tinc gaire el dia avui i necessitava desfogar-me...
Per cert, la foto és de fa unes setmanes a la festa de la UAB jejeje amb l'Ari, per allà també estaven la Krystel i la Berta...jeje va estar molt bé!

Apa gent! No tingueu por i perseguiu el somni que defenseu.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following