Costums i animalades mallurquines.

Hola,

Retorn a nes fotolog amb una foto molt dificil de fer.

Aquesta foto esta feta a la vila, a Porreres. Aixo es un torrent, el cual feia 10 anys exactes que no movia una gota d'aigo, y 20 que no agafava gens, pero gens de força.

Enguany, amb aquestes tempestes de final d'estiu, mos ha tornat arrancar amb força, i he pogut fer aquesta foto, ja amb ses aigos tranquiles, practicament ja inmobils.

Per sort, es mallurquins d'un temps, es a dir... es padrins des nostros padrins i gent de mes enrera, eren un poc mes vius que noltros, i mes faners sobretot, i van preparar mallorca per aquest tipo d'esdeveniments imprevistos. Si fas una volta per totes ses finques des voltants, trobes per totes ses parets forats fets aposta per passar es torrent, marges per frenar sa terra que s'en duu s'aigo, siquies per drenar ses finques, i fins i tot hi ha restes d'uns cuants ponts fets amb pedres planes, molt rudimentaris, pero eficients. Obviament, ses pedres que falten a n'aquests ponts, ara formen part de sa decoracio de cualque jardi, i no vaig poder travessar es torrent sense banyarme.

M'agrada molt anar a visitar aquestes coses, veure aquestes parets per dins sa garriga, aquests passos d'aigo, ses alzines enormes que si fan (ni ha una que fa uns 16 metros de diametre de brancatje), quan veus tot aixo recordes sa feinada que se feia un temps, i que ara tenim oblidada y no respectam, es mes, l'ignoram. Pentura vendran dies en que tot aixo tornara a ser util, i eu tendrem espenyat... i despres mos queixarem perque s'ajuntament no fa ses siquis netes, quan som es primers que si se fa un esboldrec a dins ca nostra, el deixam enterra.

I poc mes a dir... que sa zona on esta aixo era abans una zona de sitges, on que jo sapiga, encara sen conserven 4, i dues encara tenen carbo!! Tambe ha estat zona de guerra, mes ben dit de refugi des "rotjos" durant sa gerra civil... vaig passar per davant sa barraca on s'amagaven.Tambe hi ha restes de vinyes antigues, ses gavetes que se diven, que era sa forma que se li donava antes a nes solcs per sembrar vinya. Tambe hi ha clots per dins es bosc, cavats a ma, per sembrar garrovers, pero que estan buits. Sa guerra les va deixar buits... I lo mes curios es un tros de via des tren que encara queda alla. Hi ha un pont que per baix ei atravesa es torrent, i pareix nou. Te uns 120 anys, pero no se perque ets arbrers el respecten i se conserva perfectament. A damunt encara se veu on estava sa via, i sa terra es negra, de carbonilla.

Aixo es tot.. una petita descripcio d'aquest raco tan raro de la vila. Una mescla de naturalesa i historia humana per on no hi passa es temps, a davall dun bosc d'alzines.

Ido, que no eu es guapo aixo?

Salut i aigo, que despres dun estiu tan abeurat d'altres sustancies, fa falta un poc d'aigo, jejejeje.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following