7/18/08
Camera: Not specified

***

El ferry ens descarrega al port de la Savina, l'únic de l'illa, que sembla esforçar-se per imitar els centenars de ports esportius que poblen les costes catalanes, amb les mateixes embarcacions de luxe i la mateixa sensació de desolació amb pasta, d'indiferència, desert de vint quirats on no hi ha una ànima, vaixells i iots i llanxes envellint en remull, sense ocupants, a mercè de les inclemències del temps, però impolutes i relluents, com si cada nit un exèrcit de nans -que, sentint trencar la màgia, segur que són algerians o somalis- els abrillantés. Ella no hi és, encara, i decideixo passejar per aquesta marina de catró-pedra, pel passeig nou, prefabricat amb els gresos i materials que devien sobrar de construir Port Aventura. Tot a La Savina té aquest aire d'impersonalitat de peles, de rebedor de l'illa, d'apartament que passen els anys i no es ven, i acumulant pols sota el cartell de “para entrar a vivir”. La marassa previsora que duc a dins em duu a anar per feina i assegurar el terreny, i m'apropio dels horaris dels ferrys de tornada, per tenir-los clars el dia que torni o per si haig de fugir corrents, no sigui que l'illa s'enfonsi... o ho faci jo mateix.

Observo la fauna que ha baixat del ferry amb mi, parelles que fan cua per llogar ciclomotors -en aquest miniPort Aventura balear, les paradetes de souvenirs i gorres i gelats han estat substituïdes, en la seva totalitat, per establiments de lloguers de bicicletes, cotxes i l'estrella de l'illa, els refotuts ciclomotors-, però també hi ha famílies italianes estàndards, amb mamma enorme incorporada, o hippies de la vella escola, que asseguts a la vorera, camises andines, cabells grisencs, fumadors compulsius de canutos, esperen l'arribada de la Volkswagen reglamentària: destartalada, plena de pols i tocant la botzina a mesura que s'acosta pel passeig. Ella arriba més tard, en l'autobús de línia. Em veu, somriu i m'abraça.

[...]

http://www.flickr.com/photos/nushka/578105794/