- la història entre tu i jo son fulles que s'en dur el vent...-

I que dir-te despés de tant temps? Tants riures? Tantes hores? Tantes llàgrimes? Tantes excurcions i colonies? Tantes xerrades d’hores i hores?Que dir-te desprès de tants anys?
Vale sempre hem tingut els postres pros i els postres contres pero Cristina el mes important es que seguim juntes. Juntes en el camí de la vida. El camí que en el que algun cop em fet el be i els altres el mal pero ostres son tants moments que no els podria posar en cap caixa perque no hi ha caixa tant gran on posar això i si vols que et digui la veritat son tant màgics que no els vull tancar!
Perque… recordes un dels molts dies que ens vam empipar? Si, era aquell dia d’estiu que no ens paravem d cardar mocs a mitja presentacio de credit de sintesi davant de tothom perque haviem dit de fer la pregària juntes i quan estavam picades no voliem?… T’en recordes? En Jordi molera ens va fer pujar a dalt i allà vam fer una pregaria sobre l’amistat i aquesta va ser una de les postres reconciliacions, una de les mes dificils d’ovlidar, I deia així:


No caminis davant meu no puc seguir-te
no caminis darrere meu no puc guiarte
Camina al meu costat i sigues per sempre la meva amiga.

I nomès et demano això…que mai em deixis perque saps que per mi ets una persona amb qui he viscut masses coses per deixar-te anar o que tu em deixis a mi.
Gràcies per ensenyar-me coses, jo ensenyarte’n a tu.
Gràcies per ajudar-me, i jo ajudar-te a tu.
Gràcies per fer-me riure, i jo fer-te riure a tu.
Gràcies per recordarme moments que no s’obliden, i jo recrdarte’ls a tu.
Gràcies per aquests 11 anys al teu costat, i tu al meu.
Gràcies per fer de mi una persona millor.
I ara ma’agradria despedir-me dien que saps que sempre em tindras per lu bo i per lo dolent i que encara que alguan de les dues algun di ano ho demostri de part meva te dic que si, que t’estimo molt i que sempre em tindràs.

Fins dimecres? ?

To leave a comment, please log in by clicking one of the following