c'est la vie

Roig odi, quan descobreixo que tot ha estat mentida, que jo no era l’única en la seva vida, que allò era un joc de tres i que ell mai me'n havia mencionat res. Quan li crido i li retrec el que m'ha fet, quan esclato a plorar, nits desperta maleint-lo, miralls trencats de ràbia. Moments de bogeria desitjant tornar enrere fins aquells mesos meravellosos que mai em cansaria de reviure, però ben pensant que per acabar patint millor no començar.
Vermell venjança, maleint-los ara, a tots dos. Esperant veure’ls patir, veure’ls cridar, veure’ls barallant-se. Jurant-me a mi mateixa que ell no és feliç amb ella, que jo havia estat la més important. Dies maquinant com fer-li mal, com matar-lo per dins, com fer-li el cor a miques i com fer-lo despertar del seu somni, en el que ella és important i jo, només sóc un putxinel·li feble, dòcil i insegur.
Vermell passió, odi, venjança i mort. Obro els ulls per últim cop i el darrer que veig és un camp de roselles, vulnerables i efímeres com jo.

User colors_viuuus is not accepting guestbook comments at this time.