Avatar colegiriuer

ULTIMA PART DEL "COMIAT" PROXIMAMENT SEGUENTCAPITOL

Pasarà una cosa que mai hagués tingut que passar, a partir del que passarà vindràn més morts... Finalment en aquesta part surt la primera víctima de la història. La pregunta és: Qui és l'assassí?

-Així que quan va desaparèixer jo tenia 3 anys, i perquè m'uns pares no em van dir res? Tot això es molt extrany. Un dolor es va acumular al meu cos, em sentia enganyat per la meva propia família, no pot ser que tot el que digués l'Alícia fos veritat, m'uns pares m'ho aguessin dit!
-Segurament que també les van segrestar la secta que habia a la comarca i que pot ser que encara i estigui.
-Pero qui son els de la secta? Vaig preguntarli encara no creient-me del tot que tenia una germana
-Es que encara no ho sé Biel, ara només penso en trobarlos i fer justícia.
-Em pendré la revista del 1996 i 1997.
De repent va entrar el l'Eduard, el nostre tutor, jo em vaig amagar les revistes pero un pèl tard, em sembla que ell les va veure.
-Es pot saber que hi feu aquí? Va dir emprenyat.
-Es que aquest alumne es nou i li estaba ensenyant una mica el colegi. Va dir l'Alícia per ensortir-se'n d'aquella situació.
-Ara està prohibit entrar aquí dintre, si voleu entrar demaneu permís, ho sentiu?
-Si, ja ens en podem anar? -Va dir l'Alícia.
El professor va fer un gest que ja ens en podiem anar pero al veure que les revistes de tots els anys estaben desordenades inmediatament va anar a ordenar-les per dates, va començar per el 1990 que era la revista del colegi mes antiga que havia, pero quan va veure que faltaven les revistes dels anys 1995 i 1996 va fer cara de temor i es va posar a buscar les revistes desesperadament per els enrededors i quan va veure que no estaben ja va pensar que nosaltres teniem aluna cosa a veure, va obrir la porta rapidament i va veure s i encara estavem per el passadís pero el passadís estaba buit i silenciós.

Quan vaig surtir del colegi em vaig dirigir a casa, decidit i amb ganes de saber la veritat, encara no em creia que tenia 15 anys i encara no sabia que havia tingut una germana que quan jo tenia 3 anys la van segrestar. Volia començar a saber les veritats, de moment volia començar per el més bàsic que si en realitat aquesta germana va existir.
Era de nit, i l'Alicia estava anant al més ràpid possible cap a casa, al carrer es sentíen solament les seves passes, però ella intuía que algú la seguía, caminava cada vegada més ràpid. En un reflex, al girar mig segón el cap endarrere va veure que una figura negra la seguía per darrere a pocs metres d'ella. Perfí va arribar a casa, el braç l'hi va tardar mig segón a agafar les claus de la seva butxaca. Amb les presses se l'hi van caure, les va tornar a agafar en més nerviosisme, i al no siguer a temps a ficar les claus al pany, una mà l'hi va tapar la boca i mai més no va tornar a respirar.

Quan vaig entrar a casa no habia ningú i vaig anar cap a la meva habitació a desconectar de tota aquella història i distrure'm a parlar amb el Lluís per el messenger, pero no estaba, vaig entrar al correu i m'havia deixat un missatge que estaba massa ocupat i que ja parlariem demà.
Em vaig esperar a que es fessin les 8 per que vinguessin els meus pares i quan van arribar es van a posar al sofà a mirar la tele, jo vaig baixar emb les revistes dels anys 1995 i 1996, em vaig acostar amb ells, em van mirar i la meva mare em va preguntar:
-Que, com anat el colegi avui?
-Be. Vaig dir no gaire convençut.
-Doncs no sembla que hagi anat massa bé, amb la cara que fas. Va dir el meu pare mirant-me fixament
-Avui a sigut un dels meus pitjors dies. Vaig dir començantme a rabiar.
-Per qué, que t'ha passat fill? Va preguntar la meva mare
-Es que avui e descubert una cosa que hauria de saber fa mes de 15 anys.
-Que vols dir? Va preguntar amb por la meva mare i el meu pare va fer una cara tan seriosa que encara no l'havia vist mai d'aquesta manera.
-Fill, que has descobert? Va preguntar la meva mare també aixecan-se.
-Que fa quinze anys vaig tindre una germana i la van segrestar una secta molt perillosa.
Tots dos em van mirar amb cara de por, de traició, van estar mes de 10 segons sense saber que dir, pero les seves vistes estaben concentrades amb mi.





On December 10 2010 0 Views






Tag - Art
Loading ...