4/12/09
Tothom calla. Un gat somriu. La consellera apunta criteris radicals de relacions per a infidels, i algú unta amb melmelada els versos que han escrit. Jo miro per la finestra, per si la veig. Però tot sembla tan trist i avorrit en aquesta ciutat grisa, que no faig res més que sortir al balcó per regar les plantes que em van arribar dins d'una caixa que venia de Múrcia. Múrcia? No hi he estat mai, jo, a Múrcia. I qüestiono la fidelitat de tots els manuals per a fidels que s'han escrit des dels abismes. Tots els abismes, tots, són precipicis. I un gos respira. Al cap i a la fi, millor o pitjor, tothom respira.
"L'odi neix en el qui té raó, l'amor en el qui dubta". Això és Gaeta.
Ceifeira... interessant el misteri de no saber amb qui parlo... solament amb les pistes de saber quines són les fotografies que queden penjades en aquest fotolog.
Per cert, algú que en té molta idea de fotografia, o almenys, això puc pensar jo en veure-les, que no en tinc ni idea i les trobo molt boniques...
El teu nom em va crear el misteri en veure'l escrit al bloc on escric, comentant "El joc del gat i el gos"...
Amb ganes de saber qui és l'altre interlocutor...
Alguer