la mà dels qui t'esperen

Tláloc insistia en la necessitat de quedar-se a dins. I tu, que just començaves a trepitjar aquella terra, sorties de l'aeroport buscant a banda i banda algun cotxe que et portés a la ciutat. No esperar-te va ser la cosa més racional d'aquells dies. "Ei, però qui ets?". I vaig deixar-me guanyar per les hores enfosquides que vam passar voltant per aquells bars. Carrers mullats, les veritats o les nostres mans. La lluna i el temps; et prometo una batalla. D'acord, t'ho diré diferent; lliura'm sota el cel dels qui no tenen déus. Sense condicions; tu i la llibertat.















No hi ha res més gran que imaginar-se la terra acollidora i fecunda que és Gaeta. Pels anys que hem de viure. Pels punys i les vides que hem alçat. Per Gaeta.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following