Nemo me impune lacessit

ne me quitte pas...

Per mirar-me sempre amb aquets ullets.
Per fer-me somriure amb les teves tonteries.
Per fer que m'enfadi.
Per fer que et perdoni. (sempre torno)
Per animar-me (sempre te'n en surts).
Per cuidar-me com cada dia has fet.
Per els atacs de pesigolles.
Per les tardes de sofing.
Per tots els durums que hem arribat a menjar.
Per abraçar-me en els pitjors moments.
Per seguir endavant.
Per enamorar-me en un dia fred. (si, el fred m'agrada, em fa sentir viva)
Per moments d'angoixa (perquè sempre em fas patir)
Per dir-me que m'estimes quant ho necessito.
Per cada carícia.
Per cada dia.
Per saber perdonar-me cada fotuda de pota.
Per no ser rencurós fins i tot quant jo ho sóc.
Per la paciència.
Per la inocència.
I per cada nit.
Per tots els dies a Girona.
Per totes les pelis que mica en mica ens han anat canviant.
Per les llàgrimes.
Per ser l'home perfecte fins i tot per a qualsevol dona desesperada (com jo).
Per ensenyar-me què són i què signifiquen els castells per tu.
Per fer-me veure que he de viure al màxim.
Per fer-me abançar.
Per obrir-me nous camins.
Per deixar-me conèixer tota la teva gent.
Per fer-me una més entre vosaltres.
Per la música als teus llavis.
Per les estones sota les estrelles.
Per les emocions.

Per ser el meu tot.

I perquè guanyen sempre els bons moments. (encara que moltes vegades no me'n adoni i ho intenti enviar tot a pastar fang.)

Gràcies per ser tu.

Per tots els viatges, diades castelleres, aventures, somnis, il·lusions, nits... que ens queden per passar.

Algun dia prometo que arribaré a donar tot el què dones tu. Llavors, serà perfecte.


NE ME QUITTE PAS, si us plau.

És massa tard per a una altra oportunitat?