- « Previous
- Next »
A “A la recerca del temps perdut”, a la primera de les obres; “Pel camí de Swann”, el narrador evoca records de la infantesa quan es menja una madalena amb una tassa de tè, doncs associa el sabor, la textura i l’aroma de la madalena amb el mateix estímul viscut anys enrera, a la infantesa. Proust, amb això, converteix la madalena en el símbol del poder evocador dels sentits.
De la mateixa manera ens passa amb la música. L'Adagietto de Mahler és molt emocionant i, a més, em recorda a un amic.
http://www.youtube.com/watch?v=duSL3y2LASI
lliureitropical said on 7/10/08 6:25 AM …
blat de moro... jejeje a alguns llocs de Sud-amèrica es diu així. (no si ha a per tot) De fet lo del moro no se d'on ve... pq els moros no cultivaven blat de moro, no?
he escoltat l'adagietto, molt bonic.
salut!
lliureitropical said on 7/15/08 4:54 AM …
jejeje... jo des de que tic sense càmera ja no puc fer cacera de Faces! però dissabte vai pensar en valtros... vai veure una espècie de monstre de galetes a la Costa Brava!
bon dilluns Mr Carrasco!
(ja han prohibit Lluís Llach a la FaceCentral? o te poses la radio al ascensor;)
faceproject said on 7/17/08 5:45 PM …
agafa els meus auriculars, en talla un i per l'altre escolta el Llach
lliureitropical said on 7/18/08 5:57 AM …
ui el Mr Face, ara aprofitarà i t'els descomptarà del sou!!!
bon cap de setmana...
nouakchott said on 7/7/08 3:29 PM …
I no posaràs alguna foto del personatge mític Lluís Cintes Grau "un 8 amb cor de 10"?
Salut i rètols!