http://carmavlc.tumblr.com/post/246161593/creec-que-ja-era-hora-deditar-el-meu-aboutme-iCreec que ja era hora d’editar el meu “aboutme” i malgastar un poc del meu temps en definir-me per a aquest nou món.
No m’agrada conèixer gent nova, em conforme amb la gent que ja hi ha en la meua vida, això no vol dir que tanque portes a ningú.
No sóc fàcil, però tampoc pretenc ser-lo, realment, creec que ningú ho és. No sóc el que, tu, estimat lector, pugues pensar que sóc, si, m’agrada el cinema, m’agraden els llibres, m’agrada la fotografia, disseny, i fins i tot fer nomines i html! però no em creec, ni m’he cregut mai millor que ningú pel que faig i sempre intente estar a la disposició de tots per a ensenyar i ser ensenyada
M’agrada dir a la gent el que pense d’ells ( no tinc perquè conèixer a aqueixes persones ni tinc perquè tindre una relació amb ells ), i això a molta gent no le agrada, però és la meua forma de ser sincera.
No tolere res ni a ningú que no estiga sota un criteri que jo ( repetisc : jo ) considere normal en una persona, accepte que una persona no pense igual que jo, però sempre hi ha limits que tots posem a la moralitat i a l’ètica pròpia, però puc tolerar coses i persones que no compleixen el meu criteri sol perquè complisquen el criteri d’una persona que jo considere més intel·ligent o simplement que jo respecte.
Si, tinc un fort codec de l’amistat i de la sinceritat i probablement si no complisques aqueix codec, et pose els punts sobre les ies, m’empipe amb tu i mai mes tornes a veure’m, però com sempre, hi ha casos i casos.
No m’importa cap critica o informacion que ningú tinga sobre mi. Solament en el cas que aquesta critica puga fer que alguna cosa se solucione, alguna cosa es parle, o simplement millore jo com persona, que àdhuc em queda molt per aprendre.
Odi a les persones, a la gran mayoria. Odi aquesta societat ( l’espanyola de 2009 de novembre del 11 i mes concretament a les 6.45 de la vesprada d’un dilluns ) i per tant tinc moltes coses que cambiaria, mataria o suprimiria. És mes, creec que la unica societat que m’agrada és la canadenca, per això espere passar almenys alguna temporada alli, encara que solament siga per imaginar.
Per alguna raó o una altra sóc bastant propensa a les malalties, tant físiques com psicològiques, i creec que amb la pitjor que ho passe és amb la qual menys importància té. Estimat lector, si tens el plaer ( o no plaer ) de conèixer-me en persona podras observar que tinc un problema al parlar i llegir, açò es crida dislèxia i odi qualsevol tipus de burla o comentari. La gent sol pensar que no llig bé o que parle sense pensar per això tinc aquestos sintomes, senyors, no em fan gràcia ningun comentari referent a això i realment ho passe fatal.
Amo la meua terra, la meua història, el meu idioma, els meus arrels, els meus hobbys, el meu gos malalt, els meus avis, la meua enorme i sorollosa família, la meua parella i la meua parella, i la meua parella.
Asi que, estimat lector, així és com sóc, probablement no et servisca de res aquesta descripció perquè com he dit, no sóc el que aparente, però almenys tens una base de com sóc. No em definisc fisicamente, perquè per a això estan les fotos, no definisc la meua vida, perquè per a això ja tinc un diari, no parle de la meua vida amorosa, perquè els temes de dos es queden entre dos.
y en la foto, mi sobrina victoria
y felicidades nacho!
http://www.myspace.com/carma_vlc