Parlar sense dir res

Des d'un lloc privilegiat contemplo el moviment tranquil del mar, avui té un color clar i permet veure el seu interior. El soroll de l'aigua és suau i alhora tranquil·litza. El poc vent que fa acarona les fulles dels pins que tinc al costat.
La gent passeja tranquil·lament pels voltants, amb grups de tres o quatre persones, i des d'on soc els escolto parlar d'històries de quan eren joves, aquí dalt. Això fa que se m'escapi un somriure, al veure que són moltes les generacions que han viscut la seva particular història per recordar aquí.
D'alguna manera o altra aquest lloc fa del seu conjunt un lloc especial. Des de la platja del canyadell fins l'entrada al port està ple de petits racons.
Llocs on venir a pensar, a escriure, a llegir, a començar noves etapes, on retrobar-te amb grans amics o simplement llocs on venir a passejar, relaxar-te i compartir bons moments.
Si aquest lloc pogués parlar, podria omplir pàgines i pàgines d'històries d'uns i altres que per aquí han anat passant, però al final sempre hi hauria una pàgina amb blanc per les que encara falten per venir.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following