de vegades la nit ens fa por, el no saber el demà, ens resguardem en les mateixes accions, fetes tradicions, és un no avançar, un no fluir, una involució.
la vida, el món, gira evoluciona, té cicles, plou, neva, venteja, fa sol...
però som finits i sobretot humans, no podem ser-ho tot ni tenir-ho tot, potser ni ganes
i ens aneguem en un passat (massa vegades útopic, per no voler cremar-nos amb el sol. però sense el sol no hi ha vida,
potser, el que necessitem és que ens acarici el sol
batecs said on 5/6/08 6:10 PM …
Cal cremar-se per saber què és el sol!
;)
cap_i_cua said on 5/7/08 4:06 PM …
jeje! ja tens raó, però cal dir que va ser una manera de purificar-nos força radical (una mena de post-FM alternativa, en la línia vaja)!
:-)
omshiva said on 5/9/08 8:06 AM …
quina finestra més guaxi!
:***
avui said on 5/6/08 2:57 PM …
a voltes pot la por.. però com bé dius, som finits i per això hi ha que cremar-se!
q ixint del tema, estic cremadíssima del sol xD
un beset!