He somiat que sentat al banc de la foto... la vida em passava per davant, inplacable, sense retorn, sense temps per res mes que observar. I jo; acollonit no savia que fer... no savia com actuar, res tenia a fer. La vida passa, sentat al banc del jardí, a la taula del menjador o la cadira del despatx. I ni jo ni ningu hi pot fer res!
To leave a comment, please log in by clicking one of the following