TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE!

Doncs avui per mi! perquè crec que m'ho mereixo. Perquè avui ja en fa 17, 17 que vaig divagant per aquest (a vegades escarós i a vegades genial) món que m'ha tocat viure. Alhora, en fa 17 que les coses podrien ser diferents. Me'n adono que no podem seguir així, el món cada dia perd valor, cada dia perd emoció, cada dia és més injust... i malgrat tot, persistim. Serà que veiem possibilitats de canviar-lo? Serà que no podem marxar tranquils si no s'ha fet justícia? Si total, la merda se l'endurien els que es quedéssin...

Potser se'n diu solidaritat, potser se'n diu fanatisme, potser se'n diu ganes de millorar. Com deien els Brams (que d'aquí 16 dies farà 4 anys de la seva dissolució) el nostre país fa una passa endavant i dues enrere i, vist així, sembla molt difícil fer-lo avançar. Tothom té solucions però ningú les posa en prova, tothom té la raó però ningú la demostra, tothom es veu capaç però ningú ho prova.

Per què resistir doncs, si les coses són tan i tan difícils?

La qüestió és que estem aquí, alguns fa més temps que altres, però l'esperit de combat sempre és el mateix. Tirarem endavant aquest món, serem feliços i ens en sortirem de la millor manera possible. Per curta que sigui l'estada en aquesta vida, serà intensa, molt intensa.

En fi, ànims a tothom que es troba apurat i que sàpiguen que se'n sortiran sigui com sigui, perquè tot està per fer i tot és possible! I un altre cop donar moltes gràcies a totes aquelles persones que han pensat amb mi avui i que sempre estan aquí, per tot i més (i si llegiu això és senyal que us ho llegiu tot!)... Gràcies a tothom!

Salut!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following