No sé com començar un fotolog dedicat a la memòria d'una persona que ja no hi és. Costa un poc, i ho faré així com me surti.
Fa tres mesos que n'Antònia ens va deixar. Jo no era ni un gran amic, ni el seu company més proper a la feina, senzillament compartíem lloc de feina i algunes converses. Però l'apreciava, l'apreciava molt. Era sempre tan fresca, tan divertida, amb els seus consells per anar d'excursió, on trobar les millors botes de muntanya...
Molt sovint penso amb ella, i cada vegada que ho faig m'agafa una gran tristor i impotència. Hi ha gent que sap expressar aquesta sensació molt bé, i que fa grans textos per recordar n'Antònia. Jo no puc, no me sortiria, així que l'únic que vull dir és que sempre m'enracordaré d'ella, i en especial d'aquells moments senzills i sincers que vam viure plegats a l'oficina de la redacció.
Allà on siguis, que sàpigues que sempre tendras un lloc als nostres cors.
tonilluis said on 3/26/08 9:47 AM …
nin, molt guapo s'escrit... sa veritat se fa difícil tot això... just ara jo hi pensava...
ahir no te conectares, que em de fer? has de venir a nes teatre o no?!
besades
enxarxat said on 3/26/08 10:23 AM …
És una llàstima haver de perdre qualcú amb qui has compartit qualque moment, per molt breu que fos. Sol ser llavors quan ens n'adonam del que teníem i que ara ja no tenim, però això també ens fa veure sa importància que aquella persona tenia per a nosaltres i ens ha de servir per valorar el que tenim... i si això tu ja ho saps, ja tens molt guanyat! Mentre tu te'n recordis d'ella no deixarà d'existir i això és una de ses coses que dóna sentit a sa vida.
També he llegit sa teva entrada anterior, hehe. Pel que se veu aquesta setmana santa ha estat ben intensa... Sa foto que vares posar trob que va quedar ben xula, a mi m'agraden aquestes fotos amb efectes estranys. I trob que en Tolo té raó en això que ja fareu penitència l'any que ve... sempre hi ha temps per fer-ne, i si no, que és el pitjor? anar a l'infern a passar calor i estar tot lo dia de vici en vici? Però bé, si es cos i s'agenda te demanen descans... ja ho saps! ;)
Sempre pareix que escric testament... res, que vagi tot mel i ànims!
lleonard_pler said on 3/26/08 10:56 AM …
Una abraçada, i ànims.
tolo_pmi said on 3/26/08 3:52 PM …
Biel, no m'has contat aquesta història... com estas de tot lo que varem xerrar ahir??? jo avui he anat a la doctora i m'ha donat sa baixa però imagin q demà anire a fer feineta... nuse ja vorem!!!
todomasclaro said on 3/27/08 10:29 AM …
Bufff kin fotolog el d'avui... No se que dir en aquestes situaciones, però bé, està molt bé que vulguis fer un recordatori a una persona que has conegut i que ja no hi es. esper que estiguis bé, i ella tb ho estarà allà on sigui. Un beso fort per tú bielet.
woundedland said on 3/26/08 9:28 AM …
Això sempre pasa, quan tens a una persona a prop no l'aprecies lo suficient i lo que és pitjor no li demostres lo que sents per ella, llavor, quan és ja massa tard, és quan te n'adones compte.
Ja ho diuen que l'home és l'únic animal que travela 2 pics amb la mateixa pedra, aixíq ue ja ho saps, que un altre pic no sigui igual
Enga bonda, salut i molts d'ànims.