the stars may collide, but I love you until the end of time

Ens hem reunit avui per celebrar el final de l’etapa a la nostra escola i per donar gràcies per tota l’ajuda rebuda durant aquest període tan llarg i difícil. Durant els dos últims anys hem gaudit de moment molt especials coneixent nous amics i professors, ampliant el nostre coneixement i divertint-nos en moltes festivitats, però també cal dir que hi ha hagut moltes pedres i murs en el nostre camí, com ara l’angoixa pels exàmens, problemes amb alguna assignatura i alguns moments on veiem impossible el salt al pròxim graó i quèiem en la desesperació i la tristesa. Malgrat això, hem estat forts de cor i d’ànima superant totes aquestes tanques que dificultaven el pas del nostre camí, madurant i prenent consciència de que la vida no és un camp de roses, que si volem aconseguir alguna cosa hem de sacrificar-nos i esforçar-nos per arribar a ella.
Ara ens hem adonat de la gran ajuda rebuda per amics, professors, pares i mares que ens han guiat pel camí de l’estudi i de perseverança, animant-nos a continuar endavant, a no rendir-nos quan tot semblava perdut i a lluitar per un somni, el nostre somni. Gràcies a ells estem avui aquí, festejant el final d’una etapa i anunciant l’inici d’una altra.



potser alguns no trobin a faltar la rutina d'aquests últims 15anys...però jo si que la trobaré a faltar...

tots sabem que potser no ens tornem a veure, però també sabem que amb alguns no els deixarem de veure

adéu valldaura


per això malgrat la boira cal caminar...




t'estimu carinyuuuu




proximament...sele..+CREUER!!


...bet...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following