Diritto di fuga

Ara ja feia temps que no actualitzava, potser no tenia massa res a dir. I de fet no estic segur de tindre massa res a dir ara, però bé, potser nomes necessito possar una mica de blanc sobre negre en el meu món.
En fi, suposo que només acabo recorrent aquí quan la situació m'està a punt de desbordar o d'explotar en plens morros i jo, tot i que ho veig venir, no ser com apartar-me'n.
I és que un es cansa d'una feina que cada dia és pitjor (si nois, la crisi realment existeix, i quan hi ha crisi les coses a les empreses comencen a anar malament i al final tot és mala hostia i tensió).
Un es cansa de no veure clar el seu futur, de no tindre clara la seva direcció. I és que el meu far fa temps que s'ha apagat i que vaig a la deriva. Qui pogués veure la llum, qui pogués....
El doctorat, de moment, és més un projecte que una realitat. I és que la paperassa agota a qualsevol i fins que no estigui tot clar no em veuré amb forces per tirar-lo una mica endavant.
En resum, no em queda res. O si? De fet si, em queda a mi mateix, a les meves ganes de superar-me i de ser millor. Sempre quedaré jo, per mi i per aquells que vulguin compartir amb mi!
Salut!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following