*
...poc a poc vas aprenent a donar-li la importància justa a les coses, a no actuar desenfrenadament, impulsivament. Potser (i remarcant el "potser") no rau TOT en el plaer instantani... Tot i que et resisteixes a creure-ho. No vols, no vols, NO vols. Això sí, poc a poc vas aprenent que amb les paraules, per molt que et faci ràbia, no podem dir-ho tot, que n'hem d'aprendre, del silenci, de les mirades, dels batecs... Però és clar, tu havies callat durant massa temps, i ara, segurament fruit de la inexperiència, t'has despullat massa ràpid. Dolça innocència. T'has volgut alliberar a través de les paraules, buidar-te, donar-te en part, i contradictòriament, les paraules han estat a punt de convertir-se en la teva pròpia presó. D'atrapar-te. Has d'aprendre a estimar-les, a deixar-les entreveure, a mesurar-les. Ni massa, ni massa poc. Has d'aprendre a saber callar, però sense quedar-te muda, sense quedar-te buida. Elles juguen amb aquesta doble cara. T'eleven i t'apunyalen. Tu tries. Tu pots jugar amb elles. Això sí, has de deixar sempre que els somnis traspassin els barrots, que no et frenin ni la por ni la ràbia, ni el dolor ni els records... Has d'aprendre a afrontar-te a totes les paraules que duus dins, a conjugar-les, a admirar-les, a respectar-les, a acceptar-les sense recança, a fer-les créixer, a guardar-les i sobretot, a saber-les compartir en el moment oportú...
...lo dicho, dicho está, y no hay nada que pueda borrarlo. Somos libros de metal en blanco forjados con palabras de fuego. Inborrables hasta el día del adiós final...
si_te_atreves said on 5/12/08 6:30 AM …
uau
*
findelinfinito said on 5/12/08 8:05 AM …
Pero A veces (solo a veces) no te sientes de nadie (mi casa esta donde estas tu), ni siquiera de Ti Misma. (Y es que ahora mismo yo solo soy de Mi, pero hay veces que no lo parece).
les paraules se les emporta el vent..
*
the_nose said on 5/12/08 2:10 PM …
weno els meus tb son rarets.. jo somiu k em menjo les canyes de la gralla...XD
sinequilibrio said on 5/12/08 3:57 PM …
guapaaaaaaaa*
escoltantelmar said on 5/12/08 5:07 PM …
és la pel·lícula de la meva infància, i de la meva vida de somiatruites
escoltantelmar said on 5/12/08 5:12 PM …
si, jo l'he llegit milers de vegades, però vaig veure abans la película, i de petita em va marcar molt, moltíssim. sempre serà la meva pelicula... per un cop al meu cap la peli supera al llibre, pero perquè vaig veure-la abans, suposo...
*
tintento said on 5/13/08 8:05 AM …
remedio pa'qué?
;p
estelstaronges said on 5/14/08 6:01 AM …
:)
ho procuro,
gràcies!
queralt_queralt said on 5/14/08 9:00 AM …
preciós clara!
(al final no m'has enganyat prou per anar a Apolo...)XD
un petó
queralt*
babafu said on 5/11/08 7:50 PM …
*
merda flog... no es llegeixen les lletres del dibuix, diuen:
...no deixis que les paraules es converteixin en la teva presó...
i tampoc es veu bé, però... els "Barrots" són en realitat lletres que construiexen paraules (buides?) però paraules...