6/11/09
Com un objecte estrany, caient a l’infinit,
buscant el meu espai, segueixo el meu instint.
He de sortir d’aquí...
Lluny de mi, un sol cremant l’horitzó,
desdibuixant els terrats.
Vull fugir, creuar nedant tot l’estany,
i quan sigui aquí vull que arribi l’abril,
que els sentits se’m disparen i el dia és cada cop més llarg, com un iceberg que se l’emporta el vent...
Lliure com l’aire, desafiaré la sort,
no seré un hostatge...
D’on som? On anem? Tirem endavant...
PD.patino, rellisco i m'agafo per no caure, m'agafo fort...
PD1. enyorances...