~.q si me paras los pies me salen alas.~

jo tb penso en aquesta frase!!

Avui plou i m'he calentat una mica la llet per emorzar. Dies com aquest, grisos, ennuvolats i amb pluja és impossible no pensar en casa. Però no aquesta, casa; sinó l'altra que tenim (jo em sento així). Poble petit i al nord-est d'Anglaterra. Miro les fotos, recordo les rialles, el primer cap de setmana que va ser per anar a Newcastle, els tés, passejar, les pelis... no sé, dies com avui, tan típics d'allà, em fan pensar en els tres mesos que vam viure. Nosalgia. Alegria. Records.

Creus que m'hauria d'equivocar? O seguir-me arrepentint? :__) no sé, sigui el que sigui gràcies per les converses a mitjanit de cada dia, amb les seves BSO, les seves tonteries i el recordar els anys anteriors rellegint els nostres antics escrits.

Buongiorno principessa! muà muà muà pitita.

más vale arrepentirse de lo que has hecho que no de lo nunca hiciste

té rao la ma! aquests dies recorden anglaterra... pro aquesta nostalgia és d la bona eh ? :)

h a k u n a m a t a t a : ) !


un ptoo auuuuu

t'ho diu la

lauuuu xD :) mua!