La millor terreta del món (II)
8/20/08
En un moment de la ruta pel País Valencià vàrem passar pel costat de Benidorm. L'espectacle és tan singular i grotesc que hi paràrem per observar-lo amb deteniment.
Ni tan sols ajuntant Lloret de Mar i Salou, que ja és dir, es pot arribar al nivell de banalitat i contaminació visual com hi ha Benidorm.
Hi vaig tenir una sensació estranya, com d'atabalament per la gran quantitat d'edificis en un espai tan reduit, la seva alçada i la corrua de gent passejant arreu, barrejada amb indignació per veure-hi el símbol, el puntal, d'un model de creixement econòmic mediocre basat en el ciment, l'especulació i el diner ràpid que ha destruit i destrueix zones senceres del país a canvi que uns pocs s'enriqueixin.
(A la foto, vista panoràmica de Benidorm amb en Giró i un servidor des de l’edifici més alt de Benidorm… 45 pisos!)
jo el dia que hi vaig passar vaig sentir una cosa entre estrès i rebuig que no vull reviure...
em sona, aquest noi..