A R I A D N A

Aquest estiu farà un any que ens coneixen, i què m'has aportat aquest any? Confiança, amistat, carinyo, comprensió, saviesa, companyerisme, alegries, abraçades, moments inoblidables, cada detall, cada matí a la platja, cada t'estimo, cada secret, cada mirada... Podria continuar, però hem poso massa sentimental. Ets de les poques persones, que durant tot l’Agost de l’any passat m’ha ajudat sense preguntar mai un perquè o un com, simplement m’has ajudat moltíssim. Ariadne, crec que aquest estiu serà igual o millor que el de l’any passat, però per si no és així, si per casualitat, ens distanciem, si per qualsevol cosa ja no és el que era, vull que sàpigues que mai hauria imaginat un estiu com el de l’any passat, vas estar un mes només al meu costat i sentia que et conegués com si portéssim anys juntes. Crec que això (aquest text) no et diu res de nou, però m’agradaria, que quan un altre cop ens veiem aquest cap de setmana, els motius per seguir juntes, per seguir rient-nos de tot, seguir mirant-nos mentre ens fem fotos, seguir tirant-nos a l’aigua amb roba (com l’any passat), seguir explicant-nos les històries sense que ningú ens molesti. Ara explicaré una miqueta les fotos perquè fagis memòria:
1 Aquesta es la primera foto que tenim juntes, un dels primers caps de setmana abans de començar setembre, no sabíem si anar a banyar-nos o no, i mentre que l’Iñaki explicava els seus Acudits, tu i jo, ens fèiem fotos.
2 Aquesta es d’un dia de setembre, abans de començar el curs, que plovia, i vam anar al pàrking de l’Alex, i jugàvem a cartes, però com sempre tu vas arribar de les últimes, i la partida ja estava començada, i hem vas demanar la camera quan a la teva se li va acabar la bateria.
3 Aquesta es fàcil que la recordis, es del dia de la diada de Catalunya, que anàvem cridant per tot el carrer, mentre els cotxes pitàven i nosaltres aixecàvem la bandera.
4 Aquesta es de la piscina, aquell dia que vam començar a fer fotos al meu germà, al Carles petit i al Jordi, mentre saltaven de cap i d’esquenes i des del pont.
5 Aquesta es molt divertida, a mi hem dona molts bons records. Aquesta es d’un dia que no sabíem que fer i vam optar per anar a les roques de sant pol, que hi havia un milió de meduses, i els hi tiràvem pedres al cap, i llavors, ens vam començar a fer fotos, mentre el Claudi i l’Alex es pensaven que no els veia agafar-me els cigars. Després tu et vas cabrejar amb l’Arnau i l’Alex perquè et van agafar el Quat sense permís.
6,7,8 Més fotos de la diada, impressionant. Que ens volíem posar les dues en el columpi, i ens va costar un quart d’hora, pujar les dues que ninguna es fes mal al cul, i per lo tant poder gronxar-nos. Mentre la Carolina ens feia les fotos.
9 Crec que és la que m’agrada més de totes. Un dia qualsevol, davant de casa del jardiner, que estaven amb el portàtil gorronejant de adsl, (pobre Abdelxd) i que com sempre, la que feia les fotos era la Carolina:D Mentre tu i jo, (també com sempre) ens explicàvem les mil i una histories que ens passàven per el cap, però ara sé més que mai que les meves les sabies totes, saps per on vaig? Si, suposo.

Ariadne, has sigut i ets genial. No canvis mai carinyo. Perquè ets molt gran i m’has ajudat moltissim. Gracies per tots els moments i tots aquells petons i abraçades que en mig d’una platja ens donàvem, t’estimo tant ariadne.... tant...


www.fotolog.com/isyourlastofflovesariadnaaa_14

To leave a comment, please log in by clicking one of the following