6/2/09
.
Com m'agrada somiar. Somiar que estàs ací, en mi...
"Per que avui tinc temps encara de dir-te el que pense.
Fa molt de temps, quan et vaig conèixer, vas causar
dins de mi una sensació tan desconeguda per a mi
que no vaig saber ni com reaccionar. Ara pense que es l'hora
de dir-te les coses que en aquell moment, fóra pel que fóra,
no vaig ser capaç.
Començaré per dir-te que la teva cara es una de les coses
més boniques que mai no hi havia vist, i que encara, cada
matí recorde eixos grans ulls que em van mirar aquell dia, eixe
naset xicotet que em fa tanta gràcia, i que dir d'eixe bonic somriure
que sempre alegra la teva cara.
De prompte et vas apropar a xarrar en mi, amb la naturalitat
que et caracteritza i jo tremolosa com sempre, sense saber que dir.
A poc a poc et vaig anar coneixent i cada vegada més, i més , i més...
Ara, cada vegada que parle amb tu em sorprens amb les històries
que em contes, em sorprèn la manera en que veus la vida i des de
fa temps, com m'ajudes a veure-la a mi de la mateixa manera.
Per què alegres els meus matins, i les meues nits amb aquestes
llargues converses.
M'agradaria trencar d'un cop en tot allò que ens separa, per que
cada vegada son més coses les que ho fan..."
Ai, xiqueta... Què bonic! ^^
Doncs, al final, crec que no t'ho han dit, però no puge al Hatortxu. Tinc un examen el dia 22 i no vaig a anar per a estar un dia i mig. Però bé, ja la liarem en altres ocasions de déu... XD
Paseu-s'ho bé, eh? ^^
Muaaaaak!